DIUMENGE DE RESURRECCIÓ
(sols text, per imprimir)

Comentari a l'evangeli de sant Lluc 24,13,35. Aquest evangeli es pot llegir a les misses vespertines del dia de Pasqua i també es llegeix en el tercer diumenge de Pasqua.

Jesús s'apareix als dos deixebles d'Emmaús

Era el mateix diumenge que Jesús havia ressuscitat, quan per la tarda, s’apareix a dos deixebles d’Emmaús. No eren apòstols. Els apòstols el seguien contínuament, s'estaven amb ell; els deixebles, de tant en tant. Segurament havien pujat a Jerusalem per celebrar la Pasqua jueva i se’n tornaven cap a casa seva, després de presenciar la mort de Jesús. Anaven a Emmaús, que l'evangelista fa notar que distava onze quilòmetres, que es poden fer en dues hores llargues a peu.

¿Què feien durant el camí?

Comentaven el que havia passat a Jerusalem, el Divendres sant, i no tan sols comentaven, sinó que discutien entre ells. No veien clar el que havia passat amb Jesús de Natzaret, crucificat i mort en una creu, per això discutien.

Mentre conversaven i discutien, heus aquí que el mateix Jesús els aconsegueix, i es posa a caminar amb ells. L'evangelista fa notar que no el conegueren perquè Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.

Si l'haguessin reconegut no tindríem aquest relat de Lluc tan bonic i tan psicològic.

I Jesús els preguntà: De què discutiu entre vosaltres tot caminant? Ells s'aturaren amb un posat trist. Com voleu que estiguessin, si eren deixebles d'aquell Jesús que havien contemplat mort en una creu? No podien estar alegres.

Cleofàs li respongué " De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l'únic que no saps el que hi ha passat?

Jesús els diu: Què ? com si no ho sabés. Jesús sabia dissimular molt bé.

Li contestaren : El cas de Jesús de Natzaret. Fixeu-vos bé que diuen "Jesús de Natzaret", un poble de Palestina sense importància; aquell que s’havia revelat, com a profeta poderós, l’anomenen "profeta i poderós", en obres i en paraules davant Déu i el poble. Recordarien els miracles de Jesús.

Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble, entre ells Anàs, Caifàs i Pilat , l’entregaren, perquè fos condemnat a mort i crucificat.

¿Quina era la seva actitud, i l'estat psicològic davant del fet?

Nosaltres esperàvem: en passat. Ara ja n'estan desenganyats i no hi esperen. Què esperaven? Un gran esdeveniment, l' alliberament d'Israel.

Però comencen a dubtar

Es cert que unes dones del nostre grup ens han esverat, fixeu-vos-hi en la paraula "esverat". Diuen: que han anat de bon matí al sepulcre, i no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que, fins i tot, se’ls han aparegut uns àngels i les hi han assegurat que Ell és viu. Ho deien unes dones. No eren dignes de ser cregudes. Fins i tot han afirmat, que han vist àngels i que aquell Jesús que havien vist mort ,ara era viu.

Com que no han cregut res d'això, se n'han anat. Si haguessin cregut el que havien dit les dones, no haurien marxat de Jerusalem Coses de dones. Encara que alguns dels nostres hi han anat, i ho han trobat com elles ho han dit, però a Ell no l'han vist.

Actitud de Jesús

Jesús els reprèn, els renya, dient: Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes! No havia de patir tot això el Messies, abans d'entrar en la seva glòria? Jesús s'anomena el Messies, i que havia de patir abans d'entrar a la seva glòria, es a dir, al cel, i els exposava, començant pels llibres de Moisès, i seguint els de tots els profetes, tots els llocs de les Escriptures que es referien a Ell.

A Emmaús

Arriben quasi a Emmaús, i el dia ha començat a declinar, i a un home que no coneixien, que el van prendre per un foraster, fixeu-vos-hi en la paraula "foraster", el forcen pregant-li que s'hi quedi. Quedat amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.

Posats a taula, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el. donava. Alguns han vist en aquest gest l'Eucaristia; d'altres diuen que no, que era una simple benedicció. I llavors Jesús desaparegué. El cardenal Newman comenta: veien i no el coneixien, ara no el veuen i el coneixen, perquè s'obren els seus ulls.

I deien: No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre, mentre ens parlava pel camí, i ens obria el sentit de les Escriptures?

Jesús havia desaparegut, i ells s'alçaren de la taula i tornaren a Jerusalem, plens d'alegria i d’emoció. El camí els hi va ser curt, i anaren on estaven els onze. Fixeu-vos bé, que diu "els onze". Judes s'havia penjat i era mort .

També diu "tots els qui hi anaven amb ell", això vol dir que eren moltes les persones que hi havia, no solament els apòstols. Deien: Realment el Senyor, l’anomenen "Senyor", ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó, és a dir, a Pere, que serà el cap de l'Església.

Per acabar, fem un acte de fe en Jesús ressuscitat, i demanem-li que, si ens n'allunyem, vingui al nostre encontre i ens renyi, com va renyar els deixebles d'Emmaús.

Senyor Jesús, la vostra resurrecció ens omple d’alegria, com va omplir els deixebles d’Emmaús i els apòstols.

Esperem que, un dia, també nosaltres ressuscitarem, i us podrem contemplar amb goig al cel. Ara, aquí a la terra, us coneixem en la fracció del pa, que és l'Eucaristia, com us conegueren els deixebles d’Emmaús. Després us veurem ple de glòria i majestat.

Feu, Senyor,

que jo sàpiga acostar-me a les persones, que s’aparten de Vós,

que us inviti a casa meva, i que seiem junts a taula,

que porti el vostre missatge de resurrecció al meus germans en la fe, com ho feren els deixebles d’Emmaús.

 

Reflexió I PREGÀRIA DAVANT DEL FOC DE LA VETLLA PASCUAL

1. El salmista diu: Els meus dies desapareixen com el fum (Sal 102,4)

Feu, Senyor, que aquesta setmana santa que acabem no desapareguii com el fum.

2. Jesús digué: "Tot arbre que no lleva bon fruit, és tallat i tirat al foc ". (Mt.7,19).

Feu Senyor que jo porti bons fruit en la meva vida cristiana.

3. Joan Baptista digué de Jesús " Ell us batejarà amb Esperit Sant i foc. " (Mt.3,11).

Feu Senyor que jo experimenti el foc del baptisme que fa anys que vaig rebre.

4. Sant Marc diu: Pere el va seguir fins a l'interior de l'atri del gran sacerdot i s'escalfava vora el foc (Mc.14,67). Llavors, un gall cantà. Aleshores Pere és va recordar de les paraules de Jesús. Abans que el gall canti dues vegades, me'n negaràs tres. I va esclatar en plors ( Mc 14,72).

Feu Senyor que nosaltres que ens escalfem en aquest foc, també plorem els nostres pecats.

5. Jesús digué: " He vingut a posar foc a la terra i com voldria jo que ja estigués encès ".(Lc.12,49).

Feu Senyor que jo encengui el foc de l'amor a Déu al germans en aquesta terra que trepitjo.

7. Jesús digué: ". Jo sóc el cep i vosaltres les sarments....Si algú es separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques les recullen i les tiren al foc i cremen " (Jo.15,6).

Feu Senyor que jo no em separi mai de Vós perquè no m'assequi.

8. En el llibre dels fets dels apòstols hi trobem escrit: Se'ls aparegueren com unes llengües de foc i se'n posava una sobre cada un d'ells i tots foren omplerts de l' Esperit Sant (Ac 2,3).

Feu Senyor que en aquesta nit santa també tots siguem omplert de l' Esperit Sant.

9. En el segon llibre dels Reis llegim: S'esdevingué que mestre caminaven Elies i Eliseu i parlaven, un carro de foc i cavalls de foc aparegueren i Elies pujà al cel en el remolí (2 R 2,11).

Feu, Senyor, que tots nosaltres pugem al cel no en un carro de foc, sinó en els vostres braços.

10. Jesús ressuscitat va preparar foc, peix i pa, en el llac de Tiberíades pels Apòstols.(Jo 21,9)

Jesús ressuscitat feu que aquest foc que hem preparat ens prepari per a rebre el pa de l´ Eucaristia en aquesta vetlla pasqual.

Acabem demanant a l’Esperit Sant que escolti la nostra pregària. Amén.