Els dos deixebles deixaren Jerusalem i se n'anaven cap al poblet d’Emmaús, tristos per la mort de Jesús.

Tenien dins seu un embolic, que no s'hi entenien. Per una part, consideraven Jesús un gran profeta en obres i miracles, i, per l'altra, els nostres, les nostres autoritats, l'havien condemnat a mort, i havia mort en una creu. Era el diumenge a la tarda, solament feia dos dies que Jesús havia mort al calvari.

La seva fe en Jesús era vacil·lant. Ells esperaven que Jesús seria el llibertador del poble d'Israel, i ara ja no hi esperen.

Estaven plens de dubtes. D'una banda, sabien que unes dones anaren al sepulcre i que l'havien trobat buit i havien vist uns àngels que els havien dit que Jesús vivia, però ells no s'ho acabaven de creure.

Mireu aquests dos deixebles, plens de dubtes, vacil·lants en la fe i tristos. És quan Jesús se'ls acosta i els pregunta de què parlaven. Ells, estranyats, li responen que si no sap el que ha passat aquells dies a Jerusalem sobre Jesús: "El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i paraules davant de Déu i del poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat".

Jesús els diu: "Sí que us costa d'entendre! Quins cors tan indecisos a creure allò que havien anunciat els profetes! No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?".

Aquells homes a poc a poc van canviant, fins que, tot arribant a Emmaús, li diuen: "Queda’t amb nosaltres, que ja és tard, i el dia ha començat a declinar".

S'havien convertit. De la tristesa passen a l'alegria, la seva fe ja no es vacil·lant, els dubtes han desaparegut, i la seva conducta no és la mateixa. Tornen a Jerusalem i donen testimoniatge de la resurrecció de Jesús.

Apliquem-nos la paraula de Deu a la nostra vida cristiana i especialment en aquesta reunió litúrgica que estem celebrant.

Potser la nostra fe és una fe vacil·lant, com la dels deixebles d'Emmaús, i estem plens de dubtes, tristos com ells, perquè les coses no van com nosaltres voldríem. En aquesta assemblea, el Senyor s'acosta a nosaltres i ens diu, com digué als deixebles d’Emmaús: "Homes i dones de poca fe! Quins cors tan indecisos a creure".

El Senyor, que està en mig nostre, ens parla per la paraula de Deu, per les lectures bíbliques que hem llegit.

Sant Pere, en la segona lectura, ens deia que hem estat redimits, no per or i plata, sinó per la sang de l'anyell immaculat, i l’evangeli ens ha explicat que, en sentir el Senyor, el cor dels deixebles cremava. En canvi, els nostres cors queden moltes vegades apagats, després d’escoltar la paraula de Déu, de la mateixa manera que hem entrat. Oh, germans!, si l’escoltéssim bé i Ell penetrés dins de nosaltres, com l’aigua de la pluja penetra a la terra, segurament que seríem millors, més entusiastes del Crist, i sabríem donar testimoniatge, davant de tothom, de la resurrecció de Jesús. Ens falta entusiasme.

Permeteu-me una anècdota. Un diumenge vaig anar al camp del Barça, i en veure l’entusiasme i els crits dels assistents, em va venir aquest pensament: si els nostres cristians tinguessin el mateix entusiasme per Jesucrist, jo ja n'estaria content.

Continuem amb l’evangeli. Varen seure's a taula i el varen reconèixer en la fracció del pa. Nosaltres també seiem a la mesa eucarística, però potser no el reconeixem, perquè ho fem d'una manera rutinària i sense tenir consciència del que fem.

Cristians que m'escolteu, esforcem-nos a reconèixer Jesús en la fracció del pa. Els deixebles d'Emmaús canviaren, es convertiren. També nosaltres, en conèixer Jesús en la fracció del pa, hauríem d'ésser uns altres.

Ells tornaren a Jerusalem i donaren testimoni de la resurrecció de Crist.

Nosaltres hauríem de tornar a les nostres llars i donar testimoni de la seva resurrecció, com ho han fet tants màrtirs, i sants i santes que donaren la seva sang i la seva vida pel Senyor.