CICLE B. SEGON DIUMENGE DE PASQUA
(sols text, per imprimir)  (home)

Un avi va escriure les seves memòries per tal que els seus néts sabessin la seva vida i miracles. Va posar només les coses bones, naturalment.

Els polítics escriuen les seves memòries perquè la història els doni la raó de moltes coses.

Sant Joan no escriu la vida de Jesús. Els evangelis no són la vida de Jesús, sinó solament alguns fets, per tal que nosaltres creguem que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i creient-hi, tinguem vida en el seu nom.

El que hi ha aquí ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient-hi, tingueu vida en el seu nou, per haver cregut ( Jn 20,31).

L’homilia que fa sant Gregori el Gran, papa, sobre l’evangeli d’avui és molt bonica. Permeteu-me que en llegeixi un tros.

"Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Hi mancà només aquest deixeble; i quan regressà oí el que havia succeït, però es negà a creure el que oí. El Senyor acudí per segona vegada a oferir al seu deixeble que palpés el seu costat, li mostrà la mà i, tot ensenyant-li les cicatrius de les seves ferides, li guarí la ferida de la seva infidelitat. Germans, caríssims, què és el que advertim aquí? Us sembla que ocorregué per casualitat que aquell deixeble escollit, primer no hi fos i que, després, acudis i escoltés, i que, en escoltar, dubtés i que, en el seu dubte, palpés i palpant cregués?

Aquesta sentència es refereix específicament a nosaltres, que no hem vist Crist encarnat, però el tenim en el pensament. Però es refereix a nosaltres, només si, per mitjà de les obres, som conseqüents en la nostra fe. Perquè és autèntica la fe d’aquell que en les seves obres practica el que creu. D’aquells que tenen una fe només de nom diu sant Pau: "Confessen que han conegut Déu, però ho neguen amb les obres". I diu l’apòstol Jaume: "També és morta la fe sense les obres" (Homilia 26,7-9).

Sant Joan sabia moltes més coses de Jesús, però va escollir les paraules que heu escoltat mirant la nostra fe.

La fe és fiar-se, adherir-se, confiar, establir una relació profunda amb Jesucrist.

El cristià no és una persona que té fe com aquella que té un vestit; el cristià és una persona que cada dia rep de Déu el do de la fe. La fe és un do de Déu i l’hem d’augmentar.

Sant Joan escriu: Feliços els qui creuran sense haver vist (Jn 20,29). Nosaltres som feliços si tenim fe. Déu, cada dia, ens dóna el do de la fe, nosaltres durant el dia hem de creure i augmentar-la.

La fe al servei de la vida. Perquè tinguem vida en el seu nom (Jn 20,31).

La finalitat de la fe és que tinguem vida i vida en abundància.

La fe ens porta al descobriment de l'amor de Déu, Pare, manifestat en el seu Fill, mort i ressuscitat per nosaltres.

Nosaltres hem conegut l'amor que ens té i hi hem cregut (1Jn 4-16).

Creure en Jesús ressuscitat es tradueix en la vida de la comunitat.

En la primera lectura hem escoltat aquestes paraules: La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ella no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú (Act 4,32).

No hi havia pobresa, sinó amor. Els béns, en lloc d'ésser motiu d'egoisme, d'enveja i de malestar, eren motiu d'amistat i de fraternitat.

Sant Tomàs, per tal de creure, volia veure i tocar les ferides de Jesús. Els homes del segle vint-i-un, per creure en Jesús, necessiten veure el nostre amor en la nostra vida i conducta en la comunitat. No solament en les nostres paraules.

"Obras son amores y no buenas razones", diu l’adagi. Sant Joan escriu: Tenim aquest senyal per conèixer si estem en ell: els qui afirmen que estan en ell s’han de comportar com ell es comportava (Jn 2,6).