Diumenge
segon després de Pasqua
Fa una setmana, ens reuníem per celebrar la resurrecció de Jesús. Sentíem aquestes paraules de l'àngel: "No és aquí; ha ressuscitat" (Mt 28,6), i l'alegria del Crist ressuscitat ens omplia el nostre cor.
Avui fa vuit dies d'aquesta celebració, i l'Església posa a la nostra consideració la vinguda de Jesús, estant-hi l'apòstol Tomàs.
L'evangelista Joan, després de descriure l'aparició de Jesús el mateix diumenge de la resurrecció, ens diu que l'apòstol Tomàs no hi era, i quan els apòstols, que havien vist el Senyor, en donaven testimoni, Tomàs hi respongué: "Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit dins la ferida dels claus, i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas" (Jn 20,25).
Jesús és bo i va a l'encontre de Tomàs. Passats vuit dies s'apareix una altra vegada i diu a Tomàs: "Porta el dit aquí i miram les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient" (Jn 20,27).
Oh Jesús, que n'ets de bo! Si veus que alguna vegada jo m'aparto de Vós, veniu al meu encontre, con vàreu anar a l'encontre de Tomàs.
La reacció de Tomàs van ser aquestes paraules: "Senyor meu i Déu meu" (Jn 20,28). Què boniques són aquestes paraules de Tomàs! Li diu Senyor i Déu. Fa un acte de fe en la divinitat de Jesús. En veure'l ressuscitat, ja no veu solament l'home Jesús, que s'estava amb els apòstols i menjava amb ells, sinó el seu Senyor i el seu Déu.
Jesús el renya i li diu que no sigui incrèdul, sinó creient, i hi afegeix: "Feliços els qui creuran sense haver vist" (Jn 20,28).
Nosaltres no hem vist el Crist crucificat, ni el Crist ressuscitat sens ha aparegut, però som feliços perquè creiem en aquest Jesucrist que ha mort i ha ressuscitat per nosaltres.
Si realment som cristians de veritat, sentirem aquesta felicitat de què ens parla el Senyor, quan, cada diumenge, ens reunim per celebrar la resurrecció del Senyor en el sant sacrifici de la Missa, perquè sabem que, aquest Crist mort i ressuscitat, l'oferim al Pare pels nostres pecats i que, després d'oferir-lo, el podem rebre en la sagrada comunió.
Quan rebem Jesús sagramentat, li podem repetir les mateixes paraules de sant Tomàs, si no les hem dites després de la consagració.
Quines poden ser algunes de les raons daquesta felicitat de la qual Jesús parla per als qui creuran sense haver vist? Entre aquests, ens hi podem contar.
Som feliços perquè la fe ens assegura que el Crist, malgrat haver pujat al cel el dia de l'Ascensió, s'ha quedat amb nosaltres en el sagrament de l'Eucaristia, per poder explicar-li les nostres penes i alegries i demanar-li el seu ajut, com quan es parla amb un amic;
-perquè Ell ens ha promès que nosaltres un dia ressuscitarem amb Ell, i llavors veurem les marques en les seves mans i la ferida del costat, com les va veure Tomàs, i li podrem dir, com Tomàs li va dir: tu ets el meu Senyor i el meu Déu;
- perquè Vós, Senyor, ens heu enviat l'Esperit Sant: és el gran do del Crist ressuscitat, que hem rebut en els sagraments del baptisme i de la confirmació, i Ell ens guia pel camí que porta cap a Vós;
-perquè la fe que tenim ens porta la pau que ens dóna Jesucrist. Sabem que Déu té cura de nosaltres, com un pare es preocupa dels seus fills. L'Esperit Sant ens dóna força per posar-nos a les seves mans, tant en les alegries com en les penes, i podem dir sempre: "Senyor, faci's la vostra voluntat" (Mt 6,10);
-perquè tenim consciència que Déu ens estima de veritat, i la prova de l'amor de Déu la trobem en el Crist mort i ressuscitat, com diu sant Joan: "Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" (Jn 3,16);
-perquè som cristians i tenim com a mare la Verge, que Crist ens va donar al peu de la creu;
-quan posem en pràctica el manament que Crist ens va donar en l'última cena: "Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat" (Jn 15, 12).
Gràcies, Senyor, per la fe que tinc. Feu que no la perdi mai! Senyor, augmenteu la meva fe!
Ajudeu-me a ser per a tots un testimoni de la vostra resurrecció i de la vostra presència entre nosaltres.