DIVENDRES SANT
(sols text, per imprimir)

Sacerdots, fills i filles de Déu.

Ens trobem avui en el dia més trist de l'any, el divendres sant, i acabem d'escoltar la passió del Senyor. Potser seria millor guardar un bon temps de silenci, tot meditant el que acabem de llegir. Però, tot i tenir present aquesta afirmació, m'ha semblat bé exposar breument tres idees fonamentals de la passió del Senyor i fer un moment de silenci després de cada exposició.

Per començar, fem una composició de lloc. El Crist ha mort. Al costat de la creu està la seva mare, Maria, sant Joan evangelista, algunes dones, Josep d'Arimatea, amb les mans ensangonades, i Nicodem, que li ajuda a baixar el cos santíssim de Jesús. Els grans sacerdots, els soldats que jugaven als daus, Simó el Cirineu, que ajudà a portar la creu, els lladres, el centurió, i moltes persones que ho contemplaven.

Davant d'aquesta consideració, recollim-nos i procurem que res no ens distregui. Que la nostra postura sigui semblant a la de la Mare, Maria, que, profundament afligida, mira com baixen el cos de Jesús. Mare, ajudeu-me a meditar la passió del vostre fill estimadíssim.!

Primera reflexió. ¿Qui és aquest Jesús que baixen de la creu? És el fill de Déu, és la segona persona de la santíssima Trinitat fet home. En el baptisme de Jesús, és el Pare qui ens diu que aquest és el seu fill molt estimat i a qui nosaltres hem d'escoltar. Sant Pau, en Filipencs, 2,6-7, diu:" Essent ell de condició divina, no es guardà amb avarícia això d'ésser tant com Déu, sinó que es va buidar ell mateix fins a prendre aspecte d'esclau." I sant Joan diu: "Déu, de tal manera ha estimat el món, que ens ha donat el seu propi Fill" (Jn 3,16).

Sant Joan Crisòstom ens ho diu d'aquesta manera:

"Oh Fill únic i Verb de Déu, essent immortal t'has dignat encarnar-te, per la nostra salvació en la Santa Mare de Déu i sempre Verge Maria"(Catecisme, nº. 469) .

Oh Crist Déu, que juntament amb el Pare i l'Esperit Sant ets glorificat, salva'ns.

La passió del Senyor és una mostra del gran amor de Déu als homes. Donem-ne gràcies i guardem uns moments de silenci.

Segona reflexió. Aquest Jesús que veiem als braços de Maria, ja mort, és veritable home.

Mireu el seu cos santíssim, mireu la seva sang preciosíssima. La litúrgia ens ho ha presentat d'aquesta manera en la primera lectura.

Heus aquí algunes frases. "Tothom s'esglaià en veure'l, ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home, no tenia res d'humana la seva presència".

Senyor, tan desfigurat estàs que no sembles ni un home. Gràcies, Senyor.

"No tenia figura ni res que es fes admirar, no tenia l'aspecte atractiu, era menyspreat, rebuig entre els homes, semblant a aquells que ens repugna de mirar". Mireu el cos de Crist fet tot una nafra, i en el cap la corona d'espines; tenia set i li ofereixen una esponja xopa de vinagre, i els grans sacerdots se'n reien, dient: "Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix".

El Senyor volgué que el sofriment el triturés, fixeu-vos en aquesta paraula, el "triturés", i tot això perquè, també ens ho diu aquesta lectura, "ell portava les nostres malalties ... i per les nostres faltes moria malferit, fet pols per les nostres culpes.

Senyor, gràcies, perquè tant ens heu estimat que heu mort per mi d'aquesta manera tan horripilant.

En l'adoració de la creu, la litúrgia ens preguntarà: Poble meu, què t'he fet, en què t'he contristat? Contesta'm. Què més podia fer per tu? Contesta'm.

Tot guardant uns moments de silenci, cristians que m'escolteu, mireu l'arbre de la Creu, on morí el Salvador del món.

No voldria pas que sortíssim del temple amb el cor angoixat en presentar-vos la passió de Jesucrist: per això, per acabar, permeteu-me que us presenti Jesucrist com el podem veure ara en el cel, i ho faré amb unes paraules de sant Pau de la carta als Hebreus. El presenta assegut a la dreta del tron de la majestat de Déu. "Germans, el coronament de tot el que hem dit fins ara és que el nostre gran sacerdot és realment així. S'ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat de Déu, i oficia en el lloc sant, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix. (He 8,1).

Sant Pau també el presenta com el sacerdot etern i sant. "Un sacerdot així és el que ens convenia: sant, innocent i sense taca.... Ell no necessita, com els altres, oferir sacrificis cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir ell mateix una sola vegada (He 7,26-27).

Que bonica és aquesta contemplació de Jesúcrist, a dalt del cel com a sacerdot per sempre intercedint per nosaltres pecadors; és el mateix de la creu, però ara glorificat.

Hem escoltat sant Pau, escoltem ara un sant, sant Joan Fisher, bisbe i màrtir (dilluns de la quinta setmana de Quaresma). Jesucrist és el nostre pontífex, el seu cos gloriós és sacrifici nostre, que ell va immolar a l'ara de la creu per la salvació de tots els homes.

Primer, Crist va immolar el seu sacrifici aquí a la terra quan va sofrir la seva sacratíssima mort. Després, l'immola quan, revestit del vestit nou de la immortalitat, vestit que era la seva pròpia sang, repeteixo, vestit que era la seva pròpia sang, penetrà en el santuari, es a dir, en el cel, on va presentar davant del soli del Pare aquella sang de preu immens, que havia vessat abundosament per la salvació dels homes.

D'aquest sacerdoci de Jesucrist, tots en participem pel baptisme, ja que som un poble sacerdotal.

Donem gràcies al nostre gran sacerdot perquè ens ha redimit en el sacrifici de la creu i ens ha fet participants del seu sacerdoci, que l'exercim quan ens reunim per celebrar l'Eucaristia.

Per acabar guardem uns moments de silenci.

=================

DIVENDRES SANT

(Del llibre, El misteri de la vida, passió i mort de l’home. Francesc Malgosa)

L'he vist

immòbil i capcot

rebre els insults

de tots el homes.

He vist les races desfilant,

escopint-li

a la cara

sense temença.

He vist

homes de sempre

com gossos afamats

destronant-li

les carns,

trencant-li els ossos.

He vist

com una pluja negra

venint dels quatre vents

al damunt d'ell,

i una nit llarga,

fosca,

sense cap estel

embolcallar-lo.

A trenc d'alba,

en l'horitzó de foc,

he vist

l'ombra gegant

que allargassant els braços,

per abraçar la terra

reflectia una creu.

Silenci.

Naixerà la vida.

Que amb Ell

-l'Anyell-

ha mort la mort

i brolla

eternament

una font d'aigua viva.