DIVENDRES SANT

La nostra reunió és per contemplar la passió i mort de Jesús a la creu. Hem escoltat, amb tota devoció i reverència, la passió de Jesús escrita per sant Joan, i ara ens disposem a meditar-la en aquesta tarda del Divendres Sant. Amb silenci interior i amb gran reverència, acostem-nos a la creu de Jesús i aixequem els nostres ulls, contemplant Jesús crucificat.

Moltes coses podrien ésser objecte de la nostra reflexió, però ja que no les podem meditar totes, prestem la nostra atenció als sofriments no físics, sinó morals, de Jesús clavat a la creu. Passem, doncs, per alt: l'assotament, la coronació d'espines, les seves caigudes anant cap al Calvari, la crucifixió i la mateixa mort del Crist, i amb tota humilitat i senzillesa preguntem a Jesús quins eren els seus pensaments i sentiments en aquelles tres hores que va estar clavat a la creu.

Segurament que els seus pensaments es dirigien cap a Anàs i Caifàs. Com Caifàs l'havia condemnat a mort: "Caifàs havia donat al jueus aquest consell: val més que un sol home mori pel poble" (Jn 18,14). Sí, germans, Jesús moria per la nostra salvació, moria per tot el poble. Pensaria:

- en Pilat, que el condemnà a mort, perquè s'havia fet Rei: "Pilat li digué: per tant tu ets rei? Jesús li contestà. Tu ho dius: Jo sóc rei" (Jn 18,37). Pilat, no t’equivoques en preguntar si Jesús és rei, però Jesús remarca: "La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí" (Jn 18,36).

- en Barrabàs. Diu l'evangelista: "Llavors, tots es posaren a cridar: Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs! (Lc 23,18). L'alegria d'aquell home per haver recuperat la llibertat amb motiu d'haver agafat Jesús.

- en aquells soldats que es mofaven d'Ell, li posaren la corona d'espines i amb una canya li pegaven i "s'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient: Salve, rei dels jueus!" (Mt 27,29).

- en Pere, que l'havia negat tres vegades. Sant Mateu diu: "Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. Però ell ho negà davant de tothom: No sé de què parles" (Mt 26,69-70). Si mai has tingut un amic i t'ha negat, llavors sí que pots comprendre el dolor de Jesús, quan la seva mirada es va creuar amb la mirada de Pere que sortia de la casa d’Anàs. Tu, Pere, que m'havies dit que estaves disposat a donar la teva vida per mi i, davant d'una criada, dius que mai no m'has conegut!

- en Judes. Era un dels seus amics. Jesús recordaria aquelles paraules que li va dir, quan Judes el va entregar: "Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?" (Lc 22,48). Per què t'has penjat? No sabies que jo estava disposat a perdonar-te?

- en el Cirineu, que de mal grat l'havia ajudat a portar la creu. Diu sant Lluc: "Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell" (Lc 23,26).

- en els apòstols, que tots ells, menys Joan, l'havien abandonat en aquells moments de tristesa i dolor.

- en aquells coixos, cecs, tolits, malalts, leprosos, morts, que ell havia ressuscitat, etc. On eren?

Tot això era motiu de dolor i tristesa, però allò que li produïa més dolor era l'abandonament del seu Pare: "I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: "Elí, Elí, lemà sabactani? -que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?" (Mt 27,46).

Jesús, gran és el vostre dolor físic i moral! Feu que, en aquest Divendres Sant, jo us acompanyi en els vostres sofriments i dolors.

Però Jesús també té alguns consols al peu de la creu. L'evangelista Joan diu: "Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena" (Jn 19,25).

- la seva mare, Maria, plena d'angoixa i dolor, però valenta com ella sola.

- sant Joan i algunes dones, entre elles, segurament, aquella dona atrevida que va eixugar el seu rostre quan Ell pujava amb la creu al coll, cap al calvari, la Verònica.

- Josep d'Arimatea i Nicodem, que es preocupen de la seva sepultura i amb molta delicadesa el despenjaran de la creu: "Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca" (Mt 27,59-60).

- moltes altres persones, que, com el centurió, "quan veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: "realment, aquest home era innocent". Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven, donant-se cops al pit" (Lc 23,47-48).

La causa de la passió i mort de Jesús són els pecats dels homes. També, ara Jesús és de nou crucificat. Hi ha molts pecats en el món en què vivim. Pensem en les guerres, en alguns joves que es droguen, en les infidelitats en el matrimoni, en algunes parelles que s'ajunten i es desajunten com la cosa més natural del món, en els cristians que falten a les seves obligacions envers Déu, i en tantes persones que han rebut una educació cristiana i un coneixement de Jesús i l'han abandonat, com els apòstols feren. No acabaríem mai, si volguéssim descriure tots els pecats dels homes del nostre segle.

Per acabar, jo voldria que restéssim al peu de la creu, com hi estava Maria, Joan evangelista i altres persones bones que consolaren Jesús en aquells moments terribles. Fem també nosaltres el propòsit, en aquest Divendres Sant, de consolar Jesús durant tota la nostra vida.

És pot posar aquest exemple.

Un jueu, que es diu Jesús, va dir aquestes paraules: "No hi ha un amor més gran que aquest de donar la vida pels amics" (Jn 15,13). Nosaltres som els amics de Jesús. Ell ha donat la vida per nosaltres. Gràcies, Jesús. Aquests dies ha fet cinquanta anys que un polonès va donar la vida per un jueu. Em refereixo al pare franciscà Maximilià Kolbe. Era a Auschwitz, un camp de concentració on milers de presoners jueus i de no jueus van morir en el crematori. Hi havia una llei que deia que si algú s'escapava del campament, un altre presoner seria mort. Un presoner es va escapar, i l'oficial alemany, després de fer formar tots el presoners, els va recordar la llei i va fer un sorteig. Aquest va recaure en un jueu, que va començar a cridar: "No em mateu, us ho demano per la meva esposa i els meu fills". Un home, vestit de presoner, s'avançà i digué en veu que tothom va sentir: "En lloc d'aquest jueu sacrifiqueu-me a mi". L'oficial ho va acceptar, i el pare franciscà Maximilià Kolbe, després de passar uns dies en un cel·la sense menjar i beure, va morir. Ara, el pare Kolbe és un sant de l'Església, i aquest jueu que ha mort als noranta-quatre anys, n'estic segur que al cel li ha dit personalment "gràcies", com tantes vegades en la seva vida ja li ho havia dit.

Digueu interiorment, cristians que m'escolteu: Pare Kolbe, doneu-nos la força per donar la nostra vida pels nostres amics, com Jesús ho va fer.

Acabem amb un himne d'acció de gràcies al Senyor perquè ha donat la seva vida per nosaltres, que és la prova més gran de l'amor de Déu.