DIUMENGE DE RAMS: PASSIÓ DEL SENYOR
(sols text, per imprimir)

Celebrem avui una festa molt simpàtica, l'entrada de Jesús, amb tota solemnitat, a Jerusalem. Aquest Jesús que avui veiem content i aclamat per la gent, el veurem, el Divendres sant, trist i escridassat per la multitud. L'entrada de Jesús a Jerusalem és l'antesala de la seva passió.

Mirem de reviure aquesta entrada de Jesús a Jerusalem. Era la Pasqua, i molts jueus, i també de no jueus, entre ells grecs, eren a Jerusalem i a les rodalies.

Escoltem l'evangelista Mateu com descriu l'entrada de Jesús: Quan eren a prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: "Aneu al poble d'aquí al davant i trobareu tot seguit una somera fermada amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls"... Els deixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà. Mireu Jesús, tot content i joiós muntat en un pollí, voltat d'infants, dels deixebles i de molta gent que va començar a estendre els seus mantells pel camí, d'altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí, i la gent que anava al davant i que el seguia cridava:

"Hosanna al Fill de David!

Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Hosanna a dalt del cel!" (Mt 21,1-9)

Meravellós espectacle. Jesús muntat en un polli, el camí encatifat amb mantells i una gran multitud que l'aclamava.

En mig d'aquestes aclamacions i expressions d'alegria, Jesús, en veure la ciutat de Jerusalem, amb el seu temple preciós adornat d'or i marbres, plorà. Jesús, per què plores? Jesús estimava de veritat Jerusalem, i en pensar en allò que diu sant Lluc (19,43-44), que "vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge... i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava": per això Jesús plorà.

No tots l'aplaudien; alguns el menyspreaven, i d'altres hi eren indiferents.

Entre els que l'aclamaven, estaven els deixebles, que des de feia temps vivien amb Ell, l'havien vist riure i plorar, guarir els malalts, donar vista als cecs, oïda als sords, moviment als paralítics i, fins i tot, vida als morts. Ells havien sentit les seves paraules i potser no havien entès del tot el sermó de les Benaurances, però havien estat capaços de deixar-ho tot i seguir-lo.

El segon grup està integrat per aquells que també han vist els seus miracles i el coneixien, però el seu coneixement els havia inquietat tan profundament, que havien decidit eliminar-lo. Aquests no cridaven: volien que els deixebles callessin, i així ho digueren al mestre. La resposta de Jesús fou taxativa i majestuosa: "Us ho asseguro; si aquests callen, fins i tot les pedres cridaran" (Lluc 19,40). Les pedres, en aquest cas, més sensibles que el cor dels homes.

Hi ha un tercer grup, molt nombrós i anònim: el dels indiferents. El d'aquells que omplien Jerusalem i als quals els resultava indiferent aquell home anomenat Jesús de Natzaret. No coneixien Jesús per manifestar-se ni a favor ni en contra, o senzillament l'ignoraven i es preocupaven de les seves coses sense importar-los el que estava succeint.

Allò que passava en aquell temps, també passa ara. Hi ha una gran multitud de cristians i de no cristians als quals els importa un rave la persona de Jesús. La Setmana Santa no els dirà absolutament res, perquè no tenen res a veure amb Jesús o perquè habitualment no tenen contacte amb Ell, encara que s'anomenen cristians. Ell no és la referència de les seves vides ni el contrast de les seves actituds. Potser veuran una processó com un gran espectacle i tornaran a casa dient que els ha agradat molt, però aquella no deixarà cap record en el seu cor. La Setmana Santa ha estat, només, uns dies de diversió i de vacances, les vacances de Setmana Santa tan anunciades per les agències de viatges.

Podem preguntar-nos si per casualitat estem en el grup dels que intenten silenciar els deixebles. No oblidem que també havien conegut Jesús. El sermó de les Benaurances no era per a ells, i el concepte d'amor que Jesús predicava no era acceptat. Avui també existeixen molts cristians que no poden acceptar Jesús, perquè haurien de canviar de vida, i prefereixen cridar contra Jesús i la seva Església abans que canviar de conducta.

Si som cristians de veritat, hauríem d'estar disposats a seguir Jesucrist costi el que costi, com feren aquells apòstols que el seguiren fins a vessar la seva sang. Com la sarment està unida al cep, d'aquesta manera hauríem d'estar units amb Jesucrist, en les alegries i en les penes, en la creu i en la resurrecció, i seguir-lo sense immutar-nos ni pels crits hostils, ni per la indiferència de molts.

Com a bons feligresos, procurem estar disposats, en aquest Diumenge de Rams, a entrar com Jesucrist a Jerusalem, amb alegria, i amb tota senzillesa, recórrer el seu camí d'amor, dolor i glòria al seu costat; tenir el mateixos sentiments que tenia Jesús en aquests dies de Setmana Santa i saber acompanyar-lo com ho va fer la seva mare, la Verge Maria, amb molta tristesa, el Divendres Sant, i amb molta alegria i goig el Diumenge de Pasqua de Resurrecció.