DIUMENGE DE RAMS III
Antífona
Hosanna al
Fill de David.
Beneit el qui
ve en nom del Senyor, el Rei d’Israel.
Hosanna a dalt
del cel.
El sacerdot ens ha
saludat recordant el temps de quaresma, temps de penitència i obres de caritat
i que avui comença la Setmana Santa amb aquesta solemnitat de la benedicció
dels rams i palmes portats
principalment pels nens i nenes que en la seva innocència volen aclamar Jesús
com el seu Rei i Senyor.
Sens dubtes és un dia ple d’alegria i joia i
un dels més bonics de tot l’any, ara que comença la Setmana Santa on meditarem
la institució de la Eucaristia, contemplarem Jesús crucificat i mort en una
creu i ressuscitat.
Jesús sempre defugia
les manifestacions públiques i paleses de la seva dignitat de Messies, però
avui veiem que ell mateix inicia, dirigeix i accepta l’homenatge del poble jueu
senzill que l’aclama Rei.
El mateix Jesús diu
a dos dels seu deixebles que vagin a Bet-Fagué, poble molt a prop de Jerusalem,
i allí trobaran un pollí fermat, que
ningú a muntat encara, que el deslliguin i que li portin. Si algú els diu que
fan, que responguin que Jesús el necessita.
Els deixebles hi
anaren i trobaren el pollí tal com Jesús els havia dit i el van guarnir amb els
seus mantells per a que Jesús s’hi trobés bé. El camí encatifat pels mantells i
les branques dels arbres i la gent que el seguia cantant. Hosanna al Fill de David, Beneït el qui ve en nom del
Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Contemplem Jesús
muntat al pollí alegre joiós, els deixebles al seu costat i en veure’l una gran
multitud de jueus i jueves que estenen els seu mantells i arrenquen rams dels
arbres i amb entusiasme aclamen Jesús
com Fill de David i Rei d’Israel.
Aquell títol que Pilat va fer col·locar a la
creu no és una burla, sinó una realitat. Jesús de Natzaret veritablement és el
Rei dels Jueus.
La comitiva comença
a caminar i arriben a un punt que es domina la gran ciutat de Jerusalem amb la
magnificència del seu Temple, les muralles i els habitatges i Jesús recordant
que tota aquella gran ciutat serà destruïda i que no quedarà pedra sobre pedra
plorà Tot un Déu que plora per la seva
ciutat tan estimada de Jerusalem.
Si aneu a Jerusalem
encara trobareu el lloc on Jesús plorà tot recordant la destrucció de
Jerusalem.
Els infants hebreus
canten i Jesús plora.
No tothom aclamava
el Senyor. Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: Mestre renya
els teus seguidors. Ell respongué: Us asseguro que si aquests callessin,
cridarien les pedres (Lc 19,39.40).
Amb un silenci
interior contemplem les diverses actituds de les diferents persones que
intervenen.
El deixebles i els
apòstols que han anat a buscar el pollí i han estès els seus mantells sobre el
pollí estan plens d’alegria en veure l’homenatge, ben merescut que s’està
tributant a Jesús, com a Rei d’Israel. Alguns afirmen que havia arribat l’hora
de reconèixer Jesús com Messies i Salvador d’Israel.
Els infants amb
palmes i rams a les seves mans i amb el cor ple d’alegria canten amb goig al
Senyor.
La gent, que ha vist
els miracles de Jesús i altres veuen en Jesús el gran profeta de Natzaret i
canten amb el cor ple d’alegria. Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en
nom del Senyor.
Jesús, que està
content i alegre en veure aquella gran multitud de persones que l’aclamen,
escolta a alguns fariseus que no troben bé aquell merescut homenatge a Jesús.
I l’actitud d’alguns
fariseus que anaven a la comitiva i dirigint-se a Jesús li demanen que renyi
els seus seguidors. Mestre, renya els teus seguidors. No admeten aquell
homenatge que es fa al Senyor i amb respecte dient-li Mestre li demanen que
intervingui fent callar a la multitud que l’aclama.
Jesús serè no ho fa,
sinó que ho aprova i els contesta: Us asseguro que si aquest callessin,
cridarien les pedres.
Ara ve la pregunta
clau d’aquesta homilia: Quina és la nostra actitud davant de l’homenatge que es
tributa a Jesús?
Germans i germanes
que m’escolteu, el diumenge de Rams amb
tots els elements de victòria, goig i
alegria que la sagrada Litúrgia ens presenta amb tota solemnitat en la
benedicció de les palmes i rams, la processó amb els seu cants, acaba en la
missa on es llegeix la passió i mort de Jesús, Fill de Déu fet obedient i
acceptant la voluntat del Pare que li demana que ofereixi el sant sacrifici de
la creu per a la salvació de tots els homes.
L’Església commemora
aquesta festa triomfant amb ulls humitejats i amb llàgrimes. Ella sap que Jesús
és el Salvador del món i que darrera d’aquest bosc ple de rams i palmes es
dibuixa la silueta del Calvari i que alguns d’aquest poble que l’aclama com el
Fill de David ajuntaran la seva veu als gran sacerdots i fariseus que demanaran
que Jesús sigui crucificat i mori en
una creu
Per això, recordant
amb fe i devoció aquesta entrada del Senyor, a fi que fets, per la gràcia,
participants de la creu, participem també
de la resurrecció i de la vida eterna.
Procureu assistir el Dijous Sant i Divendres Sant i sobretot el Dissabte de Glòria a les celebracions litúrgiques i participar-hi amb devoció, donant gràcies al Senyor per la seva mort i resurrecció tot per amor nostre.