DIUMENGE DE RAMS III

Antífona

Hosanna al Fill de David.
Beneit el qui ve en nom del Senyor, el Rei d’Israel.
Hosanna a dalt del cel.

El sacerdot ens ha saludat recordant el temps de quaresma, temps de penitència i obres de caritat i que avui comença la Setmana Santa amb aquesta solemnitat de la benedicció dels rams  i palmes portats principalment pels nens i nenes que en la seva innocència volen aclamar Jesús com el seu Rei i Senyor.

Sens dubtes és un dia ple d’alegria i joia i un dels més bonics de tot l’any, ara que comença la Setmana Santa on meditarem la institució de la Eucaristia, contemplarem Jesús crucificat i mort en una creu i ressuscitat.

Jesús sempre defugia les manifestacions públiques i paleses de la seva dignitat de Messies, però avui veiem que ell mateix inicia, dirigeix i accepta l’homenatge del poble jueu senzill que l’aclama Rei.

El mateix Jesús diu a dos dels seu deixebles que vagin a Bet-Fagué, poble molt a prop de Jerusalem, i  allí trobaran un pollí fermat, que ningú a muntat encara, que el deslliguin i que li portin. Si algú els diu que fan, que responguin que Jesús el necessita.

Els deixebles hi anaren i trobaren el pollí tal com Jesús els havia dit i el van guarnir amb els seus mantells per a que Jesús s’hi trobés bé. El camí encatifat pels mantells i les branques dels arbres i la gent que el seguia  cantant. Hosanna al Fill de David, Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Contemplem Jesús muntat al pollí alegre joiós, els deixebles al seu costat i en veure’l una gran multitud de jueus i jueves que estenen els seu mantells i arrenquen rams dels arbres  i amb entusiasme aclamen Jesús com Fill de David i Rei d’Israel.

Aquell títol que Pilat va fer col·locar a la creu no és una burla, sinó una realitat. Jesús de Natzaret veritablement és el Rei dels Jueus.

La comitiva comença a caminar i arriben a un punt que es domina la gran ciutat de Jerusalem amb la magnificència del seu Temple, les muralles i els habitatges i Jesús recordant que tota aquella gran ciutat serà destruïda i que no quedarà pedra sobre pedra plorà  Tot un Déu que plora per la seva ciutat tan estimada de Jerusalem.

Si aneu a Jerusalem encara trobareu el lloc on Jesús plorà tot recordant la destrucció de Jerusalem.

Els infants hebreus canten i Jesús plora.

No tothom aclamava el Senyor. Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: Mestre renya els teus seguidors. Ell respongué: Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres (Lc 19,39.40).

Amb un silenci interior contemplem les diverses actituds de les diferents persones que intervenen.

El deixebles i els apòstols que han anat a buscar el pollí i han estès els seus mantells sobre el pollí estan plens d’alegria en veure l’homenatge, ben merescut que s’està tributant a Jesús, com a Rei d’Israel. Alguns afirmen que havia arribat l’hora de reconèixer Jesús com Messies i Salvador d’Israel.

Els infants amb palmes i rams a les seves mans i amb el cor ple d’alegria canten amb goig al Senyor.

La gent, que ha vist els miracles de Jesús i altres veuen en Jesús el gran profeta de Natzaret i canten amb el cor ple d’alegria. Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Jesús, que està content i alegre en veure aquella gran multitud de persones que l’aclamen, escolta a alguns fariseus que no troben bé aquell merescut homenatge a Jesús.

I l’actitud d’alguns fariseus que anaven a la comitiva i dirigint-se a Jesús li demanen que renyi els seus seguidors. Mestre, renya els teus seguidors. No admeten aquell homenatge que es fa al Senyor i amb respecte dient-li Mestre li demanen que intervingui fent callar a la multitud que l’aclama.

Jesús serè no ho fa, sinó que ho aprova i els contesta: Us asseguro que si aquest callessin, cridarien les pedres.

Ara ve la pregunta clau d’aquesta homilia: Quina és la nostra actitud davant de l’homenatge que es tributa a Jesús?

Germans i germanes que m’escolteu, el  diumenge de Rams amb tots els elements de victòria,  goig i alegria que la sagrada Litúrgia ens presenta amb tota solemnitat en la benedicció de les palmes i rams, la processó amb els seu cants, acaba en la missa on es llegeix la passió i mort de Jesús, Fill de Déu fet obedient i acceptant la voluntat del Pare que li demana que ofereixi el sant sacrifici de la creu per a la salvació de tots els homes.

L’Església commemora aquesta festa triomfant amb ulls humitejats i amb llàgrimes. Ella sap que Jesús és el Salvador del món i que darrera d’aquest bosc ple de rams i palmes es dibuixa la silueta del Calvari i que alguns d’aquest poble que l’aclama com el Fill de David ajuntaran la seva veu als gran sacerdots i fariseus que demanaran que Jesús sigui crucificat i  mori en una creu

Per això, recordant amb fe i devoció aquesta entrada del Senyor, a fi que fets, per la gràcia, participants de la creu, participem també  de la resurrecció i de la vida eterna.

Procureu assistir el Dijous Sant i Divendres Sant i sobretot el Dissabte de Glòria a les celebracions litúrgiques i participar-hi amb devoció, donant gràcies al Senyor per la seva mort i resurrecció tot per amor nostre.