FESTIVITAT DE TOTS ELS SANTS
(Sols text per imprimir)

totssants.jpg (45901 bytes)Celebrem avui, germans i germanes, una de les festes més boniques de tot l'any: la festivitat de Tots els Sants. Durant l'any, hem vist diverses maneres de santificar-se. Avui pugem al cel i contemplem una gran multitud de persones que han estimat de veritat Jesucrist i ara frueixen de la visió beatífica.

Dins d'uns anys, o potser dins de poc, nosaltres celebrarem aquesta festa al cel, perquè també estimem de veritat Jesucrist, malgrat les nostres imperfeccions.

En la festa de Tots els Sants podem veure l'èxit de Jesucrist. Milions de persones han cregut en Ell, han acceptat el seu missatge i l'han seguit, i alguns fins a donar la seva sang i patir el martiri. Els sants són el millor fruit de la Pasqua, i la seva felicitat és la felicitat del mateix Crist.

Hem escoltat en la primera lectura aquestes paraules de l’Apocalipsi. Vaig veure una multitud tan gran qui ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i proclamaven en veu forta: la salvació ve del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell (Ap 7,9 -10).

Segurament que els nostres avis, germans, germanes, pares o fills, ara, frueixin de la visió de Déu, i avui celebrem la seva festa.

Sant Pau, en la carta als Efesis, ens diu que: Ens escollí, en Ell, abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist ( Ef 1,4-5) .

Jesús ens diu: Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare Celestial ( Mt 5,48).

Aquesta és la voluntat de Déu: que tothom se salvi i que frueixi de la vida eterna.

QUÈ ENTENEM PER SER SANTS?

En què consisteix la santedat?. La santedat consisteix a viure les benaurances, que hem llegit, avui, a l'evangeli.

Ser pobre, ser humil, ser misericordiós, lluitar per la justícia, ser portador de la pau i sofrir pel regne del cel.

Aquest és el programa que exposà Jesucrist, i nosaltres, els seus seguidors, hem de

dur a la pràctica..

Santa Teresa ens diu que la santedat consisteix en una disposició del cor, que ens fa ser humils i petits al braços de Déu. Què n'és de bonica aquesta definició! Posar-se als braços de Déu.

POSEM,ARA, LA NOSTRA MIRADA EN LA PERSONA DE JESUCRIST

Mirem la gran figura de Jesucrist, i encara que sigui molt breument, considerem com Ell va complir les benaurances que hem escoltat en l'evangeli i com nosaltres, en la nostra vida de cada dia, es possible que les puguem posar a la pràctica.

Feliços els pobres en l’esperit: El Regne dels cels és per a ells ( Mt 5,3)

Jesús va néixer pobre, va ésser un treballador, va morir pobre en una creu i va ser sepultat en un sepulcre que no era el seu, en diríem, ara, de lloguer.

És possible que nosaltres puguem posar a la pràctica la pobresa d’esperit, rectificant, de fet, l’ànsia de riquesa, que tots porten a dins.

Feliços els qui ploren. Vindrà el dia que seran consolats (Mt 5,4)

Jesús va plorar en la mort de Llàtzer, el seu amic, davant la ingratitud de Jerusalem, a l'hort de les oliveres, i a la creu.

És possible que, en la nostra vida, més d’una vegada haurem de consolar alguna llàgrima d’alguna persona que plora la mort d’un familiar, d’una mare, d’un fill, o filla, drogoaddicte, d’un amic que passa un mal moment en la seva vida amorosa, de treball o de soledat.

Feliços els humils: ells posseiran la terra (Mt 5,5)

Jesús va ser mans i humil de cor. La seva mansuetud, i la seva humilitat atreien els infants, els malalts i els afligits. Jo sóc benèvol i humil de cor ( Mt 11,29) Va dir Jesús.

És possible que nosaltres puguem exercir la virtut de la humilitat i de la mansuetud, superant el desig d’insultar, o d menysprear aquell, o aquella, que no ha estat amb nosaltres

d’una manera correcta, o deferent.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos. Vindrà el dia que seran saciats (Mt 5,6)

Jesús va tenir fam de la glòria del seu Pare i s'oblidava de la fam material, perquè el seu menjar era fer la voluntat del seu Pare. Recordeu el passatge de la Samaritana. El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra ( Jo 4,34)

Feliços els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia (Mt 5,7)

Jesús era misericordiós. Perdona la pecadora, l’adúltera i els seus enemics a la creu. Pare perdona'ls perquè no saben el que fan.

És el Pare misericordiós que espera que el seu fill pròdig torni .

És possible que haurem de ser misericordiosos en la manera de jutjar les persones, saber disculpar, i procurar oblidar les ofenses que hem rebut.

En el Parenostre diem: Perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen ( Mt 6,12).

Feliços els nets de cor. Són ells qui veuran Déu (Mt 5,8)

Jesús era net de cor. Jesús pregunta, qui m'acusarà de pecat? Ell era la innocència personificada. Qui de vosaltres pot provat que en mi hi hagi rastre de pecat (Jo 8,46).

És quasi segur que haurem de comprovar que si el nostre cor, els nostres ulls i les nostres paraules, les nostres actituds són netes, per no condemnar, o veure segona intenció, sinó debilitat, quan jutgem el mal comportament d’una persona que ens ha ofés. Moltes vegades, sentint el dolor que tenim, i donem una resposta crispada , o que ofèn .

Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! (Mt 5,9)

Jesús era la pau que cantaven els àngels i que ens desitjava abans d'anar-se'n. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin ( Jo 14,27).

És possible que més d’una vegada ens haurem de reprimir interiorment i fer callar la ira que treu el cap en el nostre cor i els mals pensaments que ens vénen. Posar pau en el nostre cor, en les famílies i en la societat, ha de ser el nostre ideal cristià.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos. El Regne del cel és per a ells (Mt 5,10)

Jesús fou perseguit per causa de la justícia i va morir en una creu.

Si Jesús va ser perseguit, també nosaltres, els seus deixebles, ho serem, si volem portar una vida cristiana de veritat i donar-ne exemple.

El criat no és més important que el seu amo. Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres ( Jo 15,20).

Heus aquí uns quants exemples, i molts més que en podríem posar.

Venerar, no pas adorar els sants i les santes

Nosaltres venerem, no adorem els sants, perquè són els nostres intercessors davant de Déu i els demanem que presentin les nostres súpliques al Senyor..

És bo acudir als sants quan tenim una necessitat, però és millor imitar el seu amor a Jesucrist, perquè un dia nosaltres ens puguem reunir amb ells al Cel.

El prefaci de la Festivitat de tots els Sant diu aixì:

" Vers aquesta ciutat santa, nosaltres, com a pelegrins, caminem amb delit, a la llum de la fe, joiosos, sabent que ja són en vós aquests membres de l’Església, que són per a nosaltres un ajut i un exemple".

Penseu que el camí que porta al Cel és el camí de les benaurances. Seguim-lo i tots ens trobarem a dalt del Cel amb els nostres familiars que ens han precedit en el senyal de la creu i ara dormen en el son de la pau.

Res més, sinó desitjar-vos que tots ens podem trobar al Cel, fruint de la presència del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, de Maria, la mare de Jesús, i de tots els sants, cantant les lloances del Creador.

Que tingueu un bon dia de Tots els Sants.

IDEES SOBRE L'ORACIÓ

1. És obrir el nostre cor a aquella persona que sabem que ens estima.

2. És dialogar amb Déu, conversar.

3. És escoltar Déu: "parleu, que el vostre servent escolta".

4. És deixar dir a Déu que m'estima.

5. És presentar a Déu la nostra pobresa , perquè Ell ens ompli

de la seva riquesa.

6. És arribar a ser en el temps, el que cadascú és en la ment de Déu des del principi. "Ja no visc jo sinó que és Crist que viu en mi", diu sant Pau.

7. És respirar espiritualment.

8. És tenir consciència de ser no-res, davant d'Aquell que ho és tot.

9. És disposar-se que Ell m'ompli, em fecundi, penetri el meu esser, fins a ser una sola cosa amb Ell.