FESTIVITAT DE TOTS ELS SANTS
(sols text,
per imprimir)
Antífona
Al·leguem-nos en el Senyor
en celebrar la festa de Tots el sants,
també el àngels s’alegren de la seva solemnitat
i en donen lloança al Fill de Déu.
El prefaci de la missa d’aquesta festivitat ens assenyala el seu sentit i com
l’hem de celebrar.
Perquè avui ens concediu de celebrar la glòria de la Jerusalem celestial, que és la nostra mare, on es canta per sempre l’aplec festiu dels sants, germans nostres.
Vers aquest ciutat santa, nosaltres pelegrins, caminem amb delit, a la llum de la fe ,joiosos en saber que ja són en vos aquests membres de l’Església que són per a nosaltres un ajut i un exemple.
Comentari a l’evangeli
Avui és el teu sant? Sí i no. Avui es el sant de
tots, perquè celebrem la festa de tots els
sants.
Sant Bernat diu que no solament celebrem la festa dels sants que estan en el cel, sinó també la dels sants que hi ha a la terra.
Davant d’un món ple de maldat, potser no sabem veure
que hi ha moltes persones bones i santes al
nostre costat. No les podem alabar i venerar com fem els sants que estan
en el cel, perquè la nostra alabança els podria fer mal i desviar-los del camí que
segueixen. Per això solament alabem i venerem els sant que estan en el cel, perquè
estan confirmats en gràcia i no poden
pecar. Aixequem ,avui la nostra
testa, i prescindint dels sants que hi ha en la terra, mirem els que estan en
el cel.
Sant Joan en la primera
lectura, ens diu que va veure una immensa multitud, que ningú podria
comptar, de tota nació, raça, pobles i llengües davant del tron de l’anyell, vestits
amb vestidures blanques i amb palmes a les mans, que cantaven: La
salvació ve del nostre Déu, que està assegut en el tron i de l’Anyell ( Ap 7,10).
Entre aquesta gran multitud, hi podem veure el nostre
sant.
Infants que donaren la vida per Jesucrist, i juguen en les seves
corones, com ens diu Tertulià; nens com sant Tarcís, que portava la sagrada
Comunió als presos; Maria Goretti, aquella noia, que
abans de perdre la seva innocència va
preferir perdre la vida; sacerdots, com
sant Josep Oriol; bisbes, com sant
Antoni M. Claret; papes, com Pius cinquè; i matrimonis con sant Isidre Llaurador i la seva esposa. D’aquesta manera podríem continuar i no acabaríem mai.
Sant Pau, en
la carta als cristians d’Efes, ens diu que Déu ens ha destinats a ser sants i immaculats davant de la seva presencia (Ef 1,4).
La voluntat de Déu es que siguem
sants. Jesucrist ens ha dit: Sigueu sants com el vostre Pare
celestial es sant (Mt 5,48).
Aquesta és la voluntat del Senyor, que tothom se salvi i aconsegueixi la vida eterna fruint sempre de la seva presencia.
En què consisteix la santedat?
La santedat consisteix en viure les benaurances que
hem llegit en l’evangeli d’avui. Ser pobre, ser mans, ser misericordiós, lluitar
per la justícia, ser portadors de la pau, i sofrir
pel regne del cel. Aquest és
el programa que exposà Jesús i els seus seguidors
l’hem de posar en pràctica. Santa Teresa diu que la santedat consisteix en una disposició del cor, que en fa ésser humils i
petits als braços de Déu.
“Déu vivent, et lloem per la multitud de dones, homes, joves, nens, que, a través de la terra, miren de ser testimonis de pau, de confiança i de reconciliació. Tot seguit els sants testimonis de Crist de tots els temps, d’ençà dels apòstols i la Verge Maria fins avui, concedeix-nos, dia rere dia, de preparar-nos interiorment per a tenir confiança en el Misteri de la Fe” (Germà Roger de Taizé).
Nosaltres, els cristians, venerem, no adorem els sants perquè són els nostres intercessors davant Déu i els demanem que presentin les nostres supliques al Senyor. És bo acudir als sants quan tenim una necessitat, però és millor imitar el seu amor a Jesucrist, perquè un dia nosaltres ens puguem reunir amb ells al cel.