FESTIVITAT DE TOTS ELS SANTS III
(sols text,
per imprimir)
INTRODUCCIÓ
Hem escoltat
avui les benaurances perquè són el programa més clar de tota vida cristiana.
Per a uns
cristians, viure les benaurances
voldrà dir practicar la pobresa d'esperit, tenir un cor senzill, sense
pretensions ni posseint l'orgull típic d'aquell que se sent refiat de si mateix
Per a uns
altres, serà acceptar plenament les proves i les tristeses en què es troben,
confiats de rebre el consol de Déu.
Per a
d'altres,
serà buscar sempre la rectitud, evitant tot engany i falsedat.
Per a
d'altres,
serà manifestar compassió, sense exigir sinó perdonant.
Per a
d'altres,
serà tenir un cor ben transformat, que fa veure la imatge de Déu en cada persona.
Per a d'altres,
serà buscar la pau i escampar-la al voltant. Per a d'altres, en fi, serà el
camí de la persecució a causa de la justícia.
Els sants són
els qui han imitat el Crist en alguna d'aquestes facetes o, potser millor, en
totes. Han entès que la veritable felicitat només pot venir de Déu i del
compliment de la seva voluntat. Per això l'ideal de les benaurances és
constructiu, joiós. S'identifica amb les aspiracions més nobles de la
humanitat: la construcció d'un món més fraternal, la supressió de tota forma
d'esclavitud en la societat, l’assoliment d'una pau més gran arreu del món, el
millorament de les condicions de vida i de treball de tothom, la bona entesa
entre les generacions... Però al mateix temps les ultrapassa, perquè llur
recerca no posa tant l'accent en l’objectiu a assolir com en Aquell que el pot
fer realitat.
Ser sant és
aspirar a identificar-se amb el Déu sant, o sigui tenir per ideal a obtenir la
mateixa vocació universal a la santedat pròpia de tot cristià.
En el dia
d'avui, voldria ressaltar algunes qualitats que ha de tenir el
deixeble de Jesús, si ho vol ser de veritat.
Aquestes
qualitats, les trobo en aquest passatge de l'evangeli que hem
acabat d'escoltar: les benaurances.
Les benaurances són un resum magnífic de tota la predicació de Jesucrist.
Ell ens hi parla de felicitat, de benaurança, d'una manera molt diferent de com
la presenta el món. El món presenta la felicitat quan l'home pot complaure els
seus desigs, que van encaminats envers el plaer, la consideració social, el
triomf personal, el diner, el poder, la salut, etc. Per obtenir alguna
d'aquestes coses és capaç de cometre les majors barbaritats.
Jesús coneixia els
homes, sabia com eren i experimentava, diàriament, les
seves inquietuds, els seus desigs i les seves aspiracions; malgrat tot això, no
dubta a presentar el seu programa electoral, permeteu-me l'expressió, en les
benaurances.
El Senyor
demana, als qui volem ser els seus deixebles, que siguem pobres d'esperit. El cristià reconeix la seva
petitesa, les seves limitacions, que és
poca cosa i que, si té alguna cosa bona, l'ha rebuda del Senyor, com diu sant
Pau: "Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no
ho hàgiu rebut? Si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de
vosaltres mateixos" (1Co 4,7).
Sentir-se pobre davant de Déu i reconèixer la seva pobresa ha de ser la
primera condició per ser deixebles de Jesús. Tots coneixem persones que eren
molt brillants i, sigui per una malaltia o per vellesa, s'han tornat com uns
pobres infants.
També ens demana que siguem
humils. És conseqüència d'ésser pobre.
Benaurats els mansos, els humils, perquè ells posseiran la terra. Si ets pobre
d'esperit, seràs humil. La humilitat, deia santa Teresa, és la veritat. La
persona que és humil reconeix la grandesa de Déu i la seva feblesa, i quan està
davant del seu germà li reconeix la seva dignitat de fill de Déu. Actualment,
es parla molt dels drets de la persona i que se li reconeguin els seus drets.
Aquests drets fàcilment serien reconeguts si poséssim en pràctica les paraules
de Jesús: "Feliços els humils: ells posseiran la terra!" (Mt
5,5).
Jesús també
diu: "Benaurats els qui ploren, els qui tenen fam i set de justícia, els
compassius, els nets de cor, els qui porten la pau".
Permeteu que parli una mica d'aquesta benaurança tan
bonica: "Feliços
els qui treballen per la pau. Déu els anomenarà fills seus!" (Mt 5,9).
No pots portar la pau si no la tens. Pau amb Déu i pau amb els teus germans. I
què podem entendre quan diem ser portadors de pau? No ho diré amb paraules
meves, sinó amb les paraules de sant Francesc d'Assís, aquell sant que
estimava de veritat Jesús:
"Feu-me instrument de la
vostra pau,
on hi hagi odi, arribi vostre
amor,
on hi hagi injúria, vostre
perdó, Senyor,
on hi hagi dubte, claredat.
Que no busqui, egoista, el meu
consol,
Consolar els altres sigui el meu
afany.
Que comprengui sempre els meus
germans
i els estimi sense demanar res.
Feu-me instrument de la vostra
pau,
posi alegria on hi ha tristor,
on regni la foscor jo posi llum,
on hi hagi tristesa, il·lusió.
Feu-me instrument de la vostra
pau,
jo sé que, en perdonar, som
perdonats,
que, si donem, encara rebem
més;
que ens feu la gràcia de
portar-nos al cel."
Deixeu-me
dir, per acabar, que, si volem ser veritables deixebles de Jesús,
serem insultats, perseguits i calumniats. Tres verbs molt forts: Insultats,
perseguits i calumniats. El Senyor va ser insultat, perseguit, calumniat i mort
en una creu. El deixeble no pot ser menys que el Mestre.
I quina recompensa ens promet el
Senyor? El Senyor ens promet la recompensa
del Regne del cel, i també una pau interior, una alegria espiritual i un goig
que solament tenen aquells que posen en pràctica el sermó de la muntanya.
Fa uns
anys, una senyora, que anava cada setmana a un hospital a donar el
dinar als malalts i fer-los una bona estona de companyia, em deia que quan feia
aquesta obra de caritat sentia una gran alegria. És la recompensa de fer el bé.
"La benaurança promesa ens posa davant de les
opcions morals decisives. Ens invita a purificar el nostre cor dels seus mals
instints i a cercar l'amor de Déu per damunt de tot. Ens ensenya que la
felicitat veritable no resideix ni en la riquesa o el benestar, ni en la glòria
humana o el poder, ni en cap obra humana, per útil que sigui, com les ciències,
les tècniques i les arts, ni en cap criatura, sinó només en Déu, font de tot bé
i de tot amor" (Del Catecisme de l‘Església Catòlica, núm. 1723)
Que passeu un bon dia de tots el Sants.