FESTIVITAT DE TOTS ELS SANTS
(Sols text per imprimir)

En aquell temps, en veure Jesús les  

multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els 

deixebles si li acostaren. Llavors es posà a  

parlar i els instruïa. (Mt1,12-13)

En el dia d'avui, voldria ressaltar algunes qualitats que ha de tenir el deixeble de Jesús, si ho vol ser de veritat.

Aquestes qualitats, les trobo en aquest passatge de l'evangeli que hem acabat d'escoltar: les benaurances.

Les benaurances són un resum magnífic de tota la predicció de Jesucrist. Ell ens hi parla de felicitat, de benaurança, d'una manera molt diferent de com la presenta el món. El món presenta la felicitat quan l'home pot complaure els seus desigs, que van encaminats envers el plaer, la consideració social, el triomf personal, el diner, el poder, la salut, etc. Per obtenir alguna d'aquestes coses és capaç de cometre les majors barbaritats.

Jesús coneixia els homes, sabia com eren i experimentava, diàriament, les seves inquietuds, els seus desigs i les seves aspiracions; malgrat tot això, no dubta a presentar el seu programa electoral, permeteu-me l'expressió, en les benaurances.

El Senyor demana, als qui volem ser els seus deixebles, que siguem pobres d'esperit. El cristià reconeix la seva petitesa, les seves limitacions, que és poca cosa i que, si té alguna cosa bona, l'ha rebuda del Senyor, com diu sant Pau:  Què us fa pensar que sou superiors als altres? Què teniu que no ho hàgiu rebut? Si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos  (1Cor 4,7).

Sentir-se pobre davant de Déu i reconèixer la seva pobresa ha de ser la primera condició per ser deixebles de Jesús. Tots coneixem persones que eren molt brillants i, sigui per una malaltia o per vellesa, s'han tornat com uns pobres infants.

També ens demana que siguem humils. És conseqüència d'ésser pobre. Benaurats els mansos, els humils, perquè ells posseiran la terra. Si ets pobre d'esperit, seràs humil. La humilitat, deia santa Teresa, és la veritat. La persona que és humil reconeix la grandesa de Déu i la seva feblesa, i quan està davant del seu germà li reconeix la seva dignitat de fill de Déu.

Actualment, es parla molt dels drets de la persona i que se li reconeguin els seus drets. Aquests drets fàcilment serien reconeguts si poséssim en pràctica les paraules de Jesús:  Feliços els humils: ells posseiran la terra!  (Mt 5,5).

Jesús també diu:  Benaurats els qui ploren, els qui tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui porten la pau.

Permeteu que parli una mica d'aquesta benaurança tan bonica:  Feliços els qui treballen per la pau. Déu els anomenarà fills seus!  (Mt 5,9). No pots portar la pau si no la tens. Pau amb Déu i pau amb els teus germans. I què podem entendre quan diem ser portadors de pau? No ho diré amb paraules meves, sinó amb les paraules de sant Francesc d'Assís, aquell sant que estimava de veritat Jesús:

Feu-me instrument de la vostra pau,

on hi hagi odi, arribi vostre amor,

on hi hagi injúria, vostre perdó, Senyor,

on hi hagi dubte, claredat.

Que no busqui, egoista, el meu consol,

Consolar els altres sigui el meu afany. Que comprengui sempre els meus germans

i els estimi sense demanar res.

Feu-me instrument de la vostra pau,

posi alegria on hi ha tristor,

on regni la foscor jo posi llum,

on hi hagi tristesa, il·lusió.

Feu-me instrument de la vostra pau,

jo sé que, en perdonar, som perdonats,

que, si donem, encara rebem més;

que ens feu la gràcia de portar-nos al cel.

Deixeu-me dir, per acabar, que, si volem ser veritables deixebles de Jesús, serem insultats, perseguits i calumniats. Tres verbs molt forts: Insultats, perseguits i calumniats. El Senyor va ser insultat, perseguit, calumniat i mort en una creu. El deixeble no pot ser menys que el Mestre.

I quina recompensa ens promet el Senyor? El Senyor ens promet la recompensa del Regne del cel, i també una pau interior, una alegria espiritual i un goig que solament tenen aquells que posen en pràctica el sermó de la muntanya.

Fa uns anys, una senyora, que anava cada setmana a un hospital a donar el dinar als malalts i fer-los una bona estona de companyia, em deia que quan feia aquesta obra de caritat sentia una gran alegria. És la recompensa de fer el bé.

 La benaurança promesa ens posa davant de les opcions morals decisives. Ens invita a purificar el nostre cor dels seus mals instints i a cercar l'amor de Déu per damunt de tot. Ens ensenya que la felicitat veritable no resideix ni en la riquesa o el benestar, ni en la glòria humana o el poder, ni en cap obra humana, per útil que sigui, com les ciències, les tècniques i les arts, ni en cap criatura, sinó només en Déu, font de tot bé i de tot amor  (Del Catecisme de l‘Església Catòlica, núm. 1723).

Que passeu un bon dia de tots els Sants.