DÉU
NO M'ESCOLTA
Recordo que un
dia parlant amb una senyora de comunió diària estava trista i em deia que pregava cada dia pels seus filis i que Déu no
l'escoltava.
Tant el seu marit com ella eren uns
bons cristians. Havien batejat els seus fills, ells havien fet la primera Comunió i quan eren petits anaven cada
diumenge a oir la santa missa. Poc a poc ho van anar deixant i ara no hi van
mai.
Té tres filis.
Un s'ha casat pel civil, la noia està ajuntada i el tercer fill és solter ja gran.
Ella és la única
de la família que va a missa i em deia que Déu no l'escoltava.
Estava molt
trista. Són bones persones però
no tenen fe.
La meva resposta va ser que Déu té
molts camins i que l'Esperit Sant que habita
en el seu cor pel baptisme està amb ells. Potser els tocarà el cor i tornaran a creure.
Jesucrist no
força a ningú. Vol que el seguim lliurement i posem a la pràctica el manament nou que Ell ens ha donat: Estimeu-vos
els uns als altres com jo us he estimat (Jo 15.12).
Déu sempre ens
escolta però no sempre ens concedeix el que li demanem. Quan demanem coses per a nosaltres quan ens convé sempre ens les concedeix,
però, de vegades, demanem coses que no ens convenen per les circumstàncies que ens trobem i per a la nostra
vida espiritual.
Quan demanem coses pels altres no depèn sempre de Déu. Déu respecta
sempre el do de la llibertat que Ell ens ha
donat i si una persona no vol seguir el camí que Ell ens ha marcat no la
força sinó que respecta la seva llibertat
Jesús, quan aquell home li va
preguntar que hauria de fer per tenir la vida eterna i ell li va contestar que
guardés els manaments i per ser més perfecte li va dir que vengués el que tenia
i ho donés als pobres i el seguís. El va deixar
marxar i no el va forçar a seguir-lo.
(Mc 10,17,32).
Jesús vol que el seguim lliurement.