DÉU NO M'ESCOLTA

Recordo que un dia parlant amb una senyora de comunió diària estava trista i em deia que pregava cada dia pels seus filis i que Déu no l'escoltava.

Tant el seu marit com ella eren uns bons cristians. Havien batejat els seus fills, ells havien fet la primera Comunió i quan eren petits anaven cada diumenge a oir la santa missa. Poc a poc ho van anar deixant i ara no hi van mai.

Té tres filis. Un s'ha casat pel civil, la noia està ajuntada i el tercer fill és solter ja gran.

Ella és la única de la família que va a missa i em deia que Déu no l'escoltava.

Estava molt trista. Són bones persones però no tenen fe.

La meva resposta va ser que Déu té molts camins i que l'Esperit Sant que habita en el seu cor pel baptisme està amb ells. Potser els tocarà el cor i tornaran a creure.

Jesucrist no força a ningú. Vol que el seguim lliurement i posem a la pràctica el manament nou que Ell ens ha donat: Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat (Jo 15.12).

Déu sempre ens escolta però no sempre ens concedeix el que li demanem. Quan demanem coses per a nosaltres quan ens convé sempre ens les concedeix, però, de vegades, demanem coses que no ens convenen per les circumstàncies que ens trobem i per a la nostra vida espiritual.

Quan demanem coses pels altres no depèn sempre de Déu. Déu respecta sempre el do de la llibertat que Ell ens ha donat i si una persona no vol seguir el camí que Ell ens ha marcat no la força sinó que respecta la seva llibertat

Jesús, quan aquell home li va preguntar que hauria de fer per tenir la vida eterna i ell li va contestar que guardés els manaments i per ser més perfecte li va dir que vengués el que tenia i ho donés als pobres i el seguís. El va deixar marxar i no el va  forçar a seguir-lo. (Mc 10,17,32).

Jesús vol que el seguim lliurement.