Mn.
Joan Serra i Fontanet
Mn.
Joan Serra i Fontanet
Neix al Vendrell, el 31 de desembre del 1925. Fill de Salvador i Beatriu. Entra al seminari de Barcelona a l’edat de tretze anys, el 29 de setembre del 1939, recentment acabada la guerra civil. El seminari estava completament devastat i hi feia molt de fred.
Fou ordenat de prevere pel bisbe de Barcelona doctor Gregori Modrego i Casaus a la parròquia de Santa Maria del Taulat de Barcelona el dia de sant Josep del 1950, i canta la primera missa a la vila del Vendrell el dia de l'Anunciació el 25 de març.
Exerceix a les comunitats de Sant Pere del Prat de Llobregat com a vicari, sent nomenat el 10 de juliol del 1950. Al juny de l'any 1951 fou nomenat vicari de la parròquia del Sagrat Cor de Barcelona, pràcticament fent de rector, ja que aquest estava molt malalt del cor. En aquest temps es va construir la casa rectoral. Va realitzar oposicions per a rector i hi va prendre possessió a Santa Magdalena de Bonastre, el 4 d'octubre del 1954. Per haver passat Bonastre a l'arxidiòcesi de Tarragona, va renunciar al carrer i va ser nomenat regent de la parròquia de Sant Pere Ermengol de Barcelona i encarregat de la tenència de Sant Paulí de Nola l'any 1959. En fer-se parròquia Sant Paulí de Nola l'any 1962, en va ser nomenat ecònom, construint-se aleshores el temple parroquial, en temps molt difícils. El 6 de juny del 1976 va prendre possessió de la Parròquia de l’Esperit Sant.
Es mestre de català i diplomat en llengua anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha participat en diferents cursets de teologia a les facultats de Teologia de Barcelona i Roma.
Actualment esta jubilat i viu la parròquia de l’Esperit Sant de Barcelona.
_____________
Vivències personals:
_____________
BREU HISTÒRIA DE MN. JOAN SERRA I FONTANET
(Llibre:
"Quaranta anys de la Parròquia de Sant Paulí de Nola (Barcelona):
1961-2001" (word))
(Parròquia de
l'Esperit Sant, Notes Històriques)
Heus aquí la
meva vida sacerdotal per amor a Jesucrist i a l’Església.
Aquestes vivències
les dedico als meus germans, nebots i a tota la meva família.
Sóc un home gran,
per no dir vell, vaig néixer en temps de la monarquia d’Àfons XIII, vaig
passar la meva infantesa en temps de la República, la meva joventut en temps de
la dictadura d’en Franco i la
meva edat madura en temps de la Democràcia.
Vaig néixer al Vendrell d’una família profundament cristiana, el meu pare es deia Salvador i va morir un any abans de que jo cantés missa, la meva mare Beatriu i va morir als seixanta cinc anys com el meu pare.
Badalona
Quan tenia sis anys vàrem
anar a viure a Badalona on vaig fer la Primera Comunió a l’Església de Sant
Josep. Recordo una mica el sis d’octubre de l’any 1934 quan Companys volia
la independència de Catalunya i l’entrada de l’exercit dirigit pel general
Batet a Badalona.
Gandesa
i Horta de Sant Joan
En morir la meva àvia
Roser Pallàs a Gandesa m’hi
varen portar per fer companyia al meu avi, i anàrem
a la masia d’Horta de Sant Joan, on ens trobavem quan en Franco es va
alçar i va començar la guerra de
1936.
Gandesa
Deixarem Horta de
Sant Joan i vàrem tornar a Gandesa on vaig passar el temps de la guerra.
Estava a Gandesa quan
varen assassinar el germà de la
meva mare Josep i varem prendre la botiga del meu avi Jaume.
Vaig presenciar quan
portaven tots els sants de l’Església Parroquial de Gandesa a cremar i la
convertiren en un mercat on jo hi
anava a comprar i jugar ja que era un nen.
En aquest temps resàvem
la missa el diumenge a casa. Va venir uns dies el sacerdot Mn. Lliberat Xirriac
conegut de la família Sallés i varem tenir missa i jo feia d’escolanet.
Mn.Lliberat és feia dir el Sr.
Jordi.
Quan els nacionals
s’acostaven a Gandesa vàrem anar a la masia d‘en Galerà, i tot estant
allí varen entrar els nacionals
Vaig presenciar una
missa al bosc amb els soldats i el meu tiet Joan Antoni.
El dia dos d’abril
de mil nou-cents trenta vuit varen entrar els nacionals i tornarem a Gandesa on
al Temple parroquial ja no hi havia el rètol de mercat.
Van venir els
sacerdots Mn. Amadeu i Mn. Ramon Cabús que deien la missa al Temple, on hi
havia feta una altra porta darrera, per al mercat
A la plaça Nova
hi havia moros que venien i vaig gastar-me totes les pessetes de plata
que tenia.
La meva tieta
Magdalena feia d’infermera i jo anava a veure els soldats ferits abans de
passar el riu Ebre. Tenia dotze anys.
Les tropes roges
passen el riu Ebre
El dia de sant Jaume, vint-i-cinc de juliol de mil nou-cents trenta vuit quan em vaig llevar vaig
sentir el soroll de moltes bombes que queien i vaig preguntar el que passava.
Em van dir que les tropes dels rojos havien passat el riu Ebre i que avançaven
ràpidament.
Al matí varen
arribar gent de la Fatarella que fugien i a les cinc de la tarda la tieta
Magdalena ens va dir que preparéssim les coses per marxar.
Alcanyís i
Saragossa
Marxàrem cap a
Saragossa a peu per la carretera de Batea, sentint el soroll de les bombes i els
avions que passaven.
Hi havia molta gent
amb carros i cavalls carregats que feien el mateix camí. Un dels cavalls és va
desbocar i va començar a córrer, els homes intentaren parar-lo i una dona
agenollada amb els braços amb creu demanava ajut a la Mare de Déu de la
Fontcalda, patrona de Gandesa.
Abans d’arribar al
Coll del Moro, on Franco va dirigir la batalla de l’Ebre, va passar un camió
i es va parar, hi pujàrem i quan feia poc que hi estàvem una avió ens va
ametrellar i jo em vaig trobar sota un cep a la vinya sense saber on era. Quan
va passar vàrem tornar al camió fins a Alcanyís que ja era de nit on
la passarem al carrer.
Després vàrem anar
a l’Hospital on vàrem dormir una mica i com que la gent que arribava no la
deixaven entrar anaven en en un corral i
hi vàrem trobar molta gent coneguda.
D’Alcanyís anàrem
a Saragossa amb un camió. Allí anàvem a menjar a la Casa d’Amparo, la casa de
Caritat. Jo passava molta gana.
El primer d’octubre
estava a Saragossa on vaig presenciar la gran desfilada de soldats.
Horta de Sant Joan
Poc després
anàrem a Horta de Sant Joan on el meu avi va llogar una caseta des
d’on es veien les llums de les explosions de les bombes que queien a la serra de Pàndols de Gandesa i després se sentia el soroll.
Feia molt de fred i
va nevar. El Temple estava cremat i els italians el vàren blanquejar. Hi havia
el sacerdot de Tarragona que es deia Mn. Benjamí. Hi vàrem passar les festes
de Nadal
EL Vendrell
Quan els nacionals
entraren al Vendrell on hi havia els meus pares hi vàrem anar els tres germans.
Jo recordo que l’u
d’abril de 1939 ja hi érem i des de l’Ajuntament és va llegir la nota de
guerra dient que s’havia acabat aquella guerra tan fratricida.
No hi havia pa i els meus pares anaven a Bellvei a comprar-ne.
El meu germà Jaume i
jo vam fer d’escolans. Jo vaig entrar al Seminari de Barcelona el vint-i-nou
de setembre de mil nou-cents trenta nou, festivitat de sant Miquel.
Mn. Josep Duran,
rector del Vendrell em va ensenyar el primer any de llatí i vaig començar al
segon any.
Seminari
de Barcelona
La vida al Seminari
va transcorre normalment . Vaig avançar un curs i
vaig ser ordenat sacerdot a la Parròquia de Santa Maria del Poble Nou,
el dia de sant Josep, pel bisbe de Barcelona monsenyor Gregorio Modrego.
Vaig cantar la
primera missa al Vendrell el dia de l’Anunciació, el
vint-i-cinc de març de l’any mil nou cents cinquanta, any sant.
Nomenament de
Vicari
Anava destinat com a
vicari a Olesa de Montserrat, però vaig trobar el rector d’Olesa de
Montserrat al Bisbat i em va dir que anava a veure el Bisbe per demanar-li que es
quedés el vicari que ja tenia, Mn. Miquel Vall. Ell va entrar primer a veure el
Sr. Bisbe i quan jo vaig entrar en va dir que anava a Olesa de Montserrat, però
que el Sr. Rector li va demanar que es quedés el vicari que ja tenia.
Després d’alguns dies el Rector del Vendrell Mn. Joan Tous va rebre el meu nomenament pel Prat de Llobregat, com a vicari.
Vicari del Prat de
Llobregat.
Hi havia Mn. Josep
Farrés com a rector i dèiem la missa a la cripta, ja que el Temple no estava
fet.
En el meu temps es va
fer la Congregació Mariana pels nois.
Vaig estar només un
any al Prat de Llobregat i em va substituir Mn. Salvador Albuixech i jo vaig
anar de vicari a la parròquia del Sagrat Cor de Barcelona, on hi havia Mn.
Jaume Segarra que patia del cor i estava molt malalt. Pràcticament vaig fer de
rector.
Vicari
de la Parròquia del Sagrat Cor de Barcelona
Acabava de finalitzar
la
missió de Barcelona i venia força gent a la Parròquia.
En el meu temps es va
pintar el Temple i es va refer la rectoria que estava mig caiguda de la guerra.
Es feia la professó
pels carrers el dia de Corpus i quan va morir el rector Mn. Jaume, el dia 9 de
setembre de 1953 vaig quedar encarregat de la Parròquia fins que vaig anar a
Bonastre (Tarragona).
Va cantar la primera
missa solemne el pare Calasanç Balagué, el dia 27 de juny de 1954, any marià.
Com a resultat de les
oposicions a rector feta a
Barcelona vaig anar a Bonastre.
Rector de Bonastre
Vaig prendre possessió
de la Parròquia el dia 4 d’octubre de1954 essent testimonis Josep Mª. Marlès
i Joan Godall i delegat del Dr.
Gregorio Modrego, Mn. Josep Duran i
Margarit
A Bonastre vaig estar
molt bé. En el meu temps es va posar el cine parroquial, es van fer els bancs
de l’Església, es va pintar l’altar del Roser i es va consagrar l’altar
major i beneí el nou altar de la Immaculat, el dia
31 de maig de 1955 pel Rdm. P. Emilià Riu, O..S. B.
A la sala del
sindicat es representà La Negra d’en D. Roura i El Principal per Llogar,
d’en J. Ballester per a la joventut del Centre Parroquial.
Demano
un canvi de Parròquia
Abans de passar
Bonastre a la Arxidiòcesi de Tarragona vaig demanar un canvi de parròquia al
Dr. Gregorio Modrego i em va dir que
en parlaria amb el Dr. Benjamín Arriba,
arquebisbe de Tarragona. Poc després em van cridar del Bisbat i vaig renunciar
a la Parròquia de Bonastre.
Quan va passar a
l’Arquebisbat de Tarragona vaig anar a veure al Dr. Modrego el qual em va dir que
ja estava arreglat i que em deixarien marxar de Bonastre.
Vaig anar a Tarragona
i el Vicari. el Dr. Vives em va dir que em deixarien marxar i que si podia
esperar als primers nomenaments, i així vam quedar. Quan van
sortir els nomenaments van nomenar rector de Bonastre i jo vaig anar a veure el Dr. Alexandre Pech
el qual em va dir que en aquell moment hi havia la
parròquia de sant Pere Ermengol de Barcelona i que era molt dolenta, que si
volia esperar que esperés. Jo li vaig dir que hi volia anar i em va fer el
nomenament
Parròquia de Sant
Pere Ermengol.
Vaig ser nomenat
regent de la Parròquia el dia 27 de gener de 1959 i de moment vaig a anar a
viure amb el meu germà Jaume que vivia a la Verneda amb la meva mare.
La parròquia estava
molt deixada. Mn. Josep Perales deia missa cada dia a la Parròquia de santa
Anna de Barcelona i vivia a la Catalana. Pràcticament solament es deia missa el
diumenge.
A les Quatre Torres
del barri de Pequin es feia catequesi pels escolapis del carrer Diputació
i deien missa.
Hi havia portants del
sant Crist.
A la barriada de
Pequin i Camp de la Bota hi havia unes 3.415 barraques on hi vivia la gent d’una forma
inhumana .
Jo anava per aquelles
barraques molt tranquil i la gent m’invitava a prendre cafè, ja que sabien
que m’agradava.
Com que hi havia
molts andalusos, es feia per Setmana Santa la processó a
l’estil andalús.
En
aquell temps es va construir el Barri Besòs i l’Ajuntament de Barcelona
va fer cinc mil vivendes.
Jo vaig beneir la
primera pedra, el 23 de setembre de 1959 amb la presència del Batlle de
Barcelona, el Sr. Josep Mª. de Porcioles, a la vigília de la Mare de Déu de la
Mercè.
Em vaig preocupar que
vinguessin ordres religioses.
Vaig fer una carta a
tots els religiosos i religioses de Barcelona dient-los que es feien cinc mil
pisos i que era el moment de posar un col·legi religiós.
Van venir les
religioses del Sagrat Cor, ja que el Sr. Santiago de Cruilles les coneixia pel
fet d'anar les seves filles al seu col·legi, i van fer un col·legi.
El Dr. Jubany, Bisbe Auxiliar de Barcelona em va donar l’adreça de les monges Creuades de l'Església. Vaig anar a Madrid a invitar-les i elles van venir per posar una escola amb la mare Fàtima i Teresa Montaña.
Amb
motiu de les inundacions de l’any 1962, com que els germans
Gabrielistes estaven molt relacionats amb França, i el consolat francès havia
fet un donatiu al Patronat de l’Habitatge, aquest donatiu es va destinar a una escola, i la
van donar als germans Gabrielistes.
Sant Paulí era
subfragània de sant Pere Ermengol des de l’any 1.945 fins el dia
20 de febrer de 1.961 en què firmava el Doctor Modrego
el decret de constitució de la parròquia de Sant Paulí Nola.
Rector de sant Paulí
i sant Pere Ermengol
El dia 24 de juliol
de 1961 el Dr. Gregori Modrego nomenava ecònom de la Parròquia de sant Paulí
a Mn. Joan Serra i Fontanet (1961-1975)
i a Mn. Jaume Cuspinera (1961-1974), ecònom de sant Pere Ermengol. Els rectors
conservaven la propietat del càrrec fins a la mort
La meva mare Beatriu i jo vivíem al Barri del Besos, al carrer Argentina 4, 3, de Sant Adrià del Besós i tenia el despatx als baixos de la mateixa casa.
La Parròquia
de Sant Paulí i Sant Pere Ermengol té part de Barcelona i part de sant Adrià del
Besòs.
Es van comprar tres
pisos de la planta baixa del carrer Argentina, 4, i es van obrir dues portes al
carrer Alhucemes, per entrar i sortir la gent de la Capella provisional que es
va fer.
Inauguració
de la capella provisional
La
va inaugurar i beneir el Dr. Narcís Jubany, Bisbe auxiliar del Dr.
Gregorio Modrego,
Telèfon
Com que on vivia era
de sant Adrià del Besòs i
m’interessava el telèfon de Barcelona, vaig canviar de pis i vaig anar a viure
al costat al carrer Bernat Desclot, 14 de Barcelona.
Es van comprar dues
vivendes per la Parròquia.
El Patronat Municipal
de Barcelona va destinar un terreny per fer el Temple i com que no es feia el
Temple, el
desembre de 1965 es van habilitar
dos pisos del carrer Argentina amb entrada al carrer Alhucemes, com a capella
provisional.
Hi havia una junta de la construcció del Temple presidida pel Sr. Domingo Pérez.
El
pressupost del Temple
era de 4.784.251. pessetes. Es van vendre els tres pisos del carrer Alhucemes,
capella i despatx per pagar la construcció del nou Temple.
El gener de 1967 es
va començar la construcció del Temple per l’empresa
SALA AMAT i s’acabava la construcció de la cripta el juny de 1968. S’acaba
la construcció del Temple, el juliol del mateix.
Enquesta
L’any 1966 es va
fer una enquesta per tots els pisos
i el resultat va ser: