En la vida has de
mirar el futur, i com que tinc molts anys i allí si et poses malalt et tenen
cura, crec que és la millor solució.
També crec que
aquesta és la voluntat de Déu.
Aquest serà
l’últim graó de la meva vida, esperant que el Senyor em cridi per estar sempre
amb Ell.
Mn. Joan Serra
Barcelona, febrer de 2008
COMIAT DE MN. JOAN
SERRA, A LA
PARRÒQUIA DE L’ESPERIT SANT, DE BARCELONA
Moltes vegades us he dit “estimats feligresos”, avui
us dic “molt estimats amics”, perquè heu vingut a aquesta missa per acomiadar-me.
Moltes gràcies. No és un comiat, sinó un a reveure ja que alguna vegada vindré
per aquesta Parròquia tan estimada per mi.
Vaig venir a aquesta Parròquia de l’Esperit Sant el
dia dels Reis de l’any 1976. Mn. Andreu Puigdueta era el Rector i vaig prendre
possessió com a Rector el dia de la Pentecosta.
Sento molt deixar aquesta Parròquia on he estar molt
bé. Us he estimat i m’he sentit estimat.
Vaig a la Residència Sacerdotal de les Corts, c/ Joan
Güell 200, de Barcelona, on hi ha molts companys de Seminari i sacerdots
coneguts.
El motiu de marxar és que ara m’accepten i si em poso
malalt no m’acceptarien.
Agraeixo a Mn. Miquel Venque el tracte i deferència
que ha tingut amb mi i amb les persones que m’han ajudat en la meva missió
sacerdotal.
Recordo que en la meva presentació de Rector us vaig
explicar aquest anècdota del Rector d’Ars. La primera vegada que va anar a la
seva Parròquia es va perdre i un noi li va ensenyar el camí. Ell li va dir: “Tu
m’has ensenyat el camí per anar a Ars, jo t’ensenyaré el camí per anar al cel.”
En aquests anys us he ensenyat el camí per anar al
cel. El camí és Jesucrist, que és el Camí, la veritat i la vida”
(Jo 14,6).
Us he presentat Jesucrist, que és el mestre i
nosaltres som els deixebles i els seus amics. “A vosaltres us dic amics,
perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare” (Jo 15,14).
Una prova de l’amor de Déu és que ha mort per
nosaltres en una creu, ha ressuscitat i ha pujat al cel, on ens espera,
juntament amb Maria a qui hem d’estimar com la nostra mare.
Si alguna persona he ofès, o molestat que em perdoni
com ens ensenya Jesús en el Parenostre:
Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres
deutors (Mt 6,12).
Que l’Esperit Sant que hem rebut en el Baptisme faci que
la nostra vida sigui cada dia més cristiana i posem a la pràctica el manament
que ens ha donar Jesucrist: Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he
estimat (Jo 15,12).
Mn. Joan Serra.
Barcelona, 24 de febrer 2008.
Ara fa trenta anys que Mn. Joan ens va enredar. Un
dia ens va reunir a un grupet de feligresos, quan a penes ens coneixíem de res,
i ens va demanar idees per mirar de potenciar les activitats de la Parròquia.
Com que veníem de fer un Encontre Matrimonial i a nosaltres sempre ens ha
seduït la idea del matrimoni, se’m va acudir dir-li: “Perquè no fa alguna cosa
pel matrimoni?” I em va contestar: “M’agrada molt la idea. Rumieu com podríeu
muntar quelcom de cara als matrimonis”. O sigui que primer va demanar idees,
però després ens va encolomar la gestió. Total, que al cap de pocs mesos naixia
l’Equip de Matrimonis.
Vam començar amb molta empenta i l’Equip va tenir
molta acceptació, va participar i col·laborar en moltes activitats de la
Parròquia i va potenciar una comunitat parroquial realment activa. Tot això amb
la decidida col·laboració de Mn. Joan, que des del primer dia va acceptar ser
el nostre consiliari i ens va recolzar amb tot i per tot. L’Equip de Matrimonis
es va convertir en un referent a la Parròquia.
Amb Mn. Joan hem viscut hores molt bones. Ell
assistia a totes les reunions de Consellet que, tot i la feina que
fèiem, sempre ens ho passàvem molt bé perquè hi havia molt bon ambient. Amb ell
ens hem entès sempre. Bé, també hem tingut alguna desavinença, com en qualsevol
família, però ho hem pogut resoldre amb un bon diàleg
Per tant, podem resumir dient que hi ha hagut
col·laboració mútua, bona relació i que, al llarg d’aquests trenta anys,
aquesta bona relació s’ha convertit en una bona amistat.
Amb Mn. Joan hem viscut fets notables. L’Equip va
col·laborar el 1979 en la creació de la Mini-residència de l’arxiprestat de la
Sagrada Família. També va organitzar el primer sopar de Nadal que es va
celebrar a la Parròquia, i en va tenir cura durant una pila d’anys. El 1980 va
participar en el Simposi sobre l’avortament. El 1981 vam treballar en equip en
l’Assemblea Diocesana en el tema “La Parròquia i les Petites Comunitats”. Gent
de l’Equip va formar el Grup de Teatre, el 1988, i uns enamorats del cant, la
Coral, L’Esperit Cantaire, el 1991. Tot això i moltes altres coses,
empesos per l’esperit creatiu de Mn. Joan.
També ens cal destacar com a reunions
extraordinàries, totes les que es van celebrar durant el curs del vint-i-cinquè
aniversari, que ara no podem detallar per raons òbvies, però va ser fantàstic.
Tan és així, que ens vam atrevir a sol·licitar la Creu de Sant Jordi pel nostre
Equip. L’Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat no va considerar el
nostre Equip prou mereixedor de tan alt honor, tot i el recolzament de quatre
bisbes, dos ex-presidents del Parlament, el Pare Abat de Montserrat i moltes
altres personalitats. Però no importava, ja estàvem contents amb tot el que s’havia
fet.
Tal com vostè es cuida de recordar-nos cada principi
de curs, ens hem fet grans. Sí, ens hem fet grans, Mn. Joan. I avui vostè ha
hagut de prendre una decisió que sabem segur que no li ha vingut gens de gust.
Però és el més assenyat que pot fer. Mai li podrem agrair prou tot el que ha
fet per aquesta Parròquia i l’afecte que ens ha tingut a tots. Aquí deixa gent
que no l’oblidarà mai, però no pateixi que no deixarem de veure’ns. L’amistat
continuarà per sempre. A reveure, amic.
Artur Villares
Barcelona, 24 de febrer 2008
Voldria fer-me ressò.... del que senten tots i cadascun d'aquests amics, feligreses, germans entranyables que hem compartit amb vostè tantes hores de la nostra vida. El lligam que ha esdevingut entre nosaltres ha estat d'autèntica família. L'estimen Mossèn Joan.
Això, malgrat la paraula "comiat", no és un comiat. Seguirem sent els mateixos, amb els mateixos sentiments i el mateix caliu, només que serem un xic més lluny, amb unes quantes travessies entremig. No hi ha res que pugui aturar o acomiadar la nostra amistat.
També vull dir-li: Gràcies, Mossèn Joan per la seva dedicació, per la seva generositat, perquè ha estat un rector que ha acollit sempre a tothom i que ha fet d'aquesta Comunitat de l’Esperit Sant una comunitat viva en el més ampli sentit de la paraula. La nostra Parròquia ha estat sempre la nostra casa!
Déu el va escollir per conrear la Vinya, i sens dubte, l’ha fet instrument de moltes obres bones. El seu Sacerdoci en el Senyor ha donat els fruits de l’Evangeli.
Que Déu el beneeixi, Mossèn Joan!
Amb una forta abraçada.
Maria Bonafont
24 de febrer de 2008