UNA DONA CASADA TORNA ANAR A MISSA

Recordo que un dia em va venir a veure una senyora casada que feia molt de temps que no la veia.

De petita havia estat educada en una escola dirigida per monges. Va fer els cursos de formació professional i va deixar aquella escola quan tenia disset anys.

Cada diumenge anava a oir la santa missa i combregava, però poc a poc va deixar d’anar-hi fins que ho va deixar del tot.

En el seu matrimoni va passar moltes dificultats amb el marit fins que es van separar.

Un bon dia, va entrar a una església per demanar ajuda al Senyor, llavors es deia la santa missa. El Senyor li va tocar el cor i es va preguntar el per què no anava a missa cada diumenge.

Ho va repensar i va fer el propòsit d’anar-hi cada diumenge. Des de llavors va a missa cada diumenge.

Ella em va explicar que ara va a missa cada diumenge i que hi troba pau i benestar i pensa no deixar-la mai.

Un contacte amb el Senyor, principalment en la missa i en la comunió, moltes vegades ens fa veure les coses de diferent manera i ens dóna aquella pau que Ell ha vingut a portar al món.

Jesús diu a Marta que Maria, que estava asseguda als peus de Jesús escoltant-lo, havia escollit la millor part (Lc 10,38-42).

En els manaments que Déu va donar a Moisès el tercer diu: Santificaràs les festes.

L’Església ho ha concretat en assistir a missa cada diumenge i abstenir-se de treballar.

Faltar a missa per un cristià és pecat greu, com diu el Catecisme de la Doctrina Catòlica si no hi ha una raó raonable  que la pugui dispensar.