UNA
DONA CASADA TORNA ANAR A MISSA
Recordo que un
dia em va venir a veure una senyora casada que feia molt de temps que no la veia.
De petita havia
estat educada en una escola dirigida per monges. Va fer els cursos de formació
professional i va deixar aquella escola quan tenia disset anys.
Cada diumenge anava a oir la santa missa i
combregava, però poc a poc va deixar d’anar-hi fins que ho va deixar del tot.
En el seu matrimoni va passar moltes
dificultats amb el marit fins que es van separar.
Un bon dia, va entrar a una església per
demanar ajuda al Senyor, llavors es deia la santa missa. El Senyor li va tocar
el cor i es va preguntar el per què no anava a missa cada diumenge.
Ho va repensar i va fer el propòsit d’anar-hi
cada diumenge. Des de llavors va a missa cada diumenge.
Ella em va explicar que ara va a missa
cada diumenge i que hi troba pau i benestar i pensa no deixar-la mai.
Un contacte amb el Senyor, principalment
en la missa i en la comunió, moltes vegades ens fa veure les coses de diferent
manera i ens dóna aquella pau que Ell ha vingut a portar al món.
Jesús diu a Marta que Maria, que estava
asseguda als peus de Jesús escoltant-lo, havia escollit la millor part (Lc
10,38-42).
En els manaments que Déu va donar a Moisès
el tercer diu: Santificaràs les festes.
L’Església ho ha concretat en assistir
a missa cada diumenge i abstenir-se de treballar.
Faltar a missa per un cristià és pecat
greu, com diu el Catecisme de la Doctrina Catòlica si no hi ha una raó
raonable que la pugui dispensar.