ENS CASEM PER L’ESGLÉSIA

Recordo que fa un dies em vàrem venir a veure uns  nuvis, molt contents i em digueren que  es volien casar i jo, que havia  fet el matrimoni dels pares de la núvia, precedís  seu matrimoni.

Em vaig fer content de la seva invitació i els vaig dir que ho faria amb molt de gust.

Els vaig preguntar si havien fet el curset matrimonial i em contestaren que sí i m’explicaren els principals punts que havien tocat.

La gràcia del sacrament del matrimoni que ajuda a viure cristianament  i també en les alegries i dificultats de la vida matrimonial..

Que es comprometien a estimar ses i respectar-se mútuament per tota la vida.

Que educarien  cristianament els fills que Déu els donés.

Que el diàleg era molt  important en la vida matrimonial.

Que ferien oració tots dos junts

Que estimarien molt Jesús i la seva mare Maria. Etc.etc.

En acabar la conversació vam concretar el dia i el lloc i el matrimoni es va celebrar amb missa i amb molta solemnitat i natural va acabar amb un bon dinar.

Déu digué: Per això deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa , i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família (Gn 2,,24).