ÉS AQUEST?
Recordo que un amic
sacerdot, que em
tenia molta confiança, em va explicar el que li havia passat aquell matí al
despatx. Ell em digué:
Jo estava al despatx tot sol, ja que
no eren hores de despatx; de sobte entra una dona molt nerviosa i esverada amb
el seu fill d’uns nou anys, i cridant diu: “És aquest, és aquest”. El seu fill
li contesta, “Mare, no és aquest, mare, no és aquest”.
Em vaig aixecar
tot de pressa, li vaig preguntar què passava i els vaig dir que seguessin.
La dona, ja més
calmada, em va explicar que el seu fill estava a la sagristia i que va entrar
un home i va abusar d’ell.
El fill li va dir:
“Mare, no era aquest sacerdot”.
Ells van marxar, la
mare demanant disculpes, i sense saber qui havia abusat del seu fill. Després
es va saber que el culpable era un home que no estava bé del cap.
La cosa va quedar
aclarida i no va passar rés més.
Algunes vegades es
dóna la culpa a un sacerdot sense ser veritat i la gent s’ho creu.
No tot el que és diu
s’ha de creure. Moltes vegades s’ha de provar, o fiar-se de la veracitat de la persona que parla.
Jesús diu: “No judiqueu i no sereu judicats” (Mt 7, 1).