ÉS AQUEST?

Recordo que un amic sacerdot, que em tenia molta confiança, em va explicar el que li havia passat aquell matí al despatx. Ell em digué:

Jo estava al despatx tot sol, ja que no eren hores de despatx; de sobte entra una dona molt nerviosa i esverada amb el seu fill d’uns nou anys, i cridant diu: “És aquest, és aquest”. El seu fill li contesta, “Mare, no és aquest, mare, no és aquest”.

Em vaig aixecar tot de pressa, li vaig preguntar què passava i els vaig dir que seguessin.

La dona, ja més calmada, em va explicar que el seu fill estava a la sagristia i que va entrar un home i va abusar d’ell.

El fill li va dir: “Mare, no era aquest sacerdot”.

Ells van marxar, la mare demanant disculpes, i sense saber qui havia abusat del seu fill. Després es va saber que el culpable era un home que no estava bé del cap.

La cosa va quedar aclarida i no va passar rés més.

Algunes vegades es dóna la culpa a un sacerdot sense ser veritat i la gent s’ho creu.

No tot el que és diu s’ha de creure. Moltes vegades s’ha de provar, o fiar-se de la veracitat  de la persona que parla.

Jesús diu: “No judiqueu i no sereu judicats” (Mt 7, 1).