L’HOME I
LA DONA SÓN TEMPTATS MOLTES VEGADES A LA SEVA VIDA
Recordo
que un dia parlant amb un senyor, molt catòlic que portava la vida molt ordenada
i em tenia molta confiança em va dir que la seva vida estava plena de
temptacions.
Que
procurava treure-les però que li venien com les mosques en temps d’estiu i em
demanava una explicació.
Podem dir
que la vida de l’home és un temptació continuada, i moltes vegades ens indueix a
pecar.
Si mirem
la història de la humanitat està plena de temptacions. La primera la d’Eva que
és temptada pel la serp i i Eva
tempta Adam i els dos cauen en la temptació i són llençat del Paradís terrenal.
L’home, però, conserva el seu desig del bé.
El gran rei David també cau a la temptació i comet adulteri. Salomó és fill d’una dona vidua, el marit va morir per culpa de David.
El mateix
Jesucrist es temptat pel dimoni quan anava a començar
la seva vida pública, però venç les temptacions ( Mt 4, 1-11).
Si
llegim la vida dels sants, veiem que també tenien les
seves temptacions.
La temptació no és pecat,
el pecat consisteix en consentir-la. L’home es lliure de consentir-la o no
consentir-la.
L’home conserva el desig del bé, però la seva naturalesa porta la ferida del pecat original. S’inclina al mal i està subjecta a l'error (C.E.C. 207).
Jesucrist, que era un gran pedagog, en l'oració tan bonica del Parenostre, ens fa dir: No permeteu que caiguem en la temptació (Mt 6,13).
Diu sant Pau: Déu és fidel i no permetrà que siguem temptats per damunt de les nostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar (1Co 10,13).
Quan siguem temptats demanem ajuda a Jesucrist i a la seva mare Maria.