L’ESGLÉSIA HA D´ORIENTAR, CORREGIR I CASTIGAR, SI CONVÉ

Recordo que un professor d’història de l’Església davant les dificultats que té l’Església, tan de les persones que l’estimen com de les que no l’estimen, feia una comparació molt bonica entre la mare de la terra i la mare Església.

La mare de la terra ens dóna la vida corporal i l’Església l’espiritual. La mare ha d’orientar els seus fills, corregir-los i castigar-los si es necessari. Una mare que mai orienta, ni mai corregeix, ni castiga els seus fills quan ho mereixen no és una bona mare. La mare que ho deixa passar tot, encara que veu que els seus fills no és porten bé o no tenen la raó, no és una bona mare.

Quelcom semblant passa amb l’Església.

Si mirem la història de l’Església fàcilment veurem que en el transcurs del temps l’Església ha orientat, corregit i també algunes vegades castigat els seus fills, quan ho han merescut.

Davant l’actitud de l’Església alguns l’han deixada, altres han protestat, i altres s’han sotmès.

Jesús abans de morir, en el  seu comiat als apòstols, fa aquesta pregària: No prego només per ells, sinó per tots els qui creuran en mi gràcies a la seva paraula: QUE TOTS SIGUIN U, COM TU, PARE, ESTÀS EN MI I JO EN TU (Jo 17 21).

Jesucrist, gran pedagog, com a Déu, sabia molt bé el que passaria amb la seva Església, per això fa aquesta pregaria demanant la  seva unitat.