EL PERQUÈ NO EM
CASO PER L’ESGLÉSIA
Recordo que vaig rebre la invitació d’un amic meu i li vaig contestar.
Moltes gràcies per la invitació al
vostre casament del dia 8 de setembre.
No sé si serà pel civil o només un àpat al restaurant, per la invitació no
ho puc deduir. Segur que no és un temple.
Pere, quan em vas donar la invitació et vaig preguntar el per què no us casàveu per l’Església i la
teva resposta va ser perquè no i et vas escapar com un coet.
No cal dir-te que el meu gust seria poder-vos casar jo, com vaig casar els
teus pares, però em sembla que no són aquests camins que heu emprés.
Jo respectaré la vostra decisió i la vostra manera de pensar, com m’ensenya
el meu mestre que és Jesucrist.
No voleu casar-vos per l’Església per què l’Església us demana un amor per
sempre i per a tota la vida?.
Recordo que un dia vaig trobar una noia que jo coneixia des de petita i em
tenia confiança i em va dir que és
casava pel civil. Jo li vaig preguntar el per què és casava pel civil i
ella sincerament em va contestar que d’aquesta manera es podria separar quan
volgués. Jo li vaig dir que ho pensés bé el que anava a fer.
Ara permeteu-me que us faci una pregunta: És que no us estimeu de veritat i
tenia por de comprometre-us per sempre tal com l’Església us demana?
Potser em direu que no teniu fe o us en falta. Creure és acceptar el que et
diuen per l’autoritat de la persona. Si tu Pere em dius que estimes la teva
nòvia jo ho crec la teva paraula i
perquè crec que em dius la veritat, no et demano que m’ho demostris, ho crec
perquè tu m’ho dius i ets una persona que em dones credibilitat.
Post afegir que les obres ho demostren, però es pot contestar que les
mateixes obres les pot fer una persona que estima poc, o no estima, o no estima
per casar-se.
Quan puges a un autobús creus que el xofer té carnet per conduir-lo i així
podríem posar molts exemples. Sense fe humana no podríem viure.
Si creiem a les persones, per què no podem creure en Jesucrist i fer les
coses com l’Església ens demana?
M’agradaria tenir una conversa amb vosaltres dos ja que per carta es pot
interpretar de diferents maneres el que s’escriu. Una conversa és millor.
Pere, les teves arrels són cristianes. Per que no ho poden ser els fruits?
No vull allargar-me més. Espero que em contestis i parlarem amb tota llibertat, respectant la manera de ser i pensar de cadascú.