EL PERQUÈ NO EM CASO PER L’ESGLÉSIA

Recordo que vaig rebre la invitació d’un amic meu  i li vaig contestar.

Moltes gràcies per la  invitació al vostre casament del dia 8 de setembre.

No sé si serà pel civil o només un àpat al restaurant, per la invitació no ho puc deduir. Segur que no és un temple.

Pere, quan em vas donar la invitació et vaig preguntar  el per què no us casàveu per l’Església i la teva resposta va ser perquè no i et vas escapar com un coet.

No cal dir-te que el meu gust seria poder-vos casar jo, com vaig casar els teus pares, però em sembla que no són aquests camins que heu emprés.

Jo respectaré la vostra decisió i la vostra manera de pensar, com m’ensenya el meu mestre que és Jesucrist.

No voleu casar-vos per l’Església per què l’Església us demana un amor per sempre i per a tota la vida?.

Recordo que un dia vaig trobar una noia que jo coneixia des de petita i em tenia confiança i em va dir que és  casava pel civil. Jo li vaig preguntar el per què és casava pel civil i ella sincerament em va contestar que d’aquesta manera es podria separar quan volgués. Jo li vaig dir que ho pensés bé el que anava a fer.

Ara permeteu-me que us faci una pregunta: És que no us estimeu de veritat i tenia por de comprometre-us per sempre tal com l’Església us demana?

Potser em direu que no teniu fe o us en falta. Creure és acceptar el que et diuen per l’autoritat de la persona. Si tu Pere em dius que estimes la teva nòvia jo ho crec  la teva paraula i perquè crec que em dius la veritat, no et demano que m’ho demostris, ho crec perquè tu m’ho dius i ets una persona que em dones credibilitat.

Post afegir que les obres ho demostren, però es pot contestar que les mateixes obres les pot fer una persona que estima poc, o no estima, o no estima per casar-se.

Quan puges a un autobús creus que el xofer té carnet per conduir-lo i així podríem posar molts exemples. Sense fe humana no podríem viure.

Si creiem a les persones, per què no podem creure en Jesucrist i fer les coses com l’Església ens demana?

M’agradaria tenir una conversa amb vosaltres dos ja que per carta es pot interpretar de diferents maneres el que s’escriu. Una conversa és millor.

Pere, les teves arrels són cristianes. Per que no ho poden ser els fruits?

No vull allargar-me més. Espero que em contestis i parlarem amb tota llibertat, respectant la manera de ser i pensar de cadascú.