VOSTÈ NO EM POT NEGAR LA COMUNIÓ
PÚBLICAMENT
Recordo que
una senyora volia saber el meu parer sobre el que li va passar.
Aquella
senyora divorciada viu amb un senyor que també està divorciat i els dos es
varen casar per l’Església. El sacerdot la coneix i també la seva vida..
Un dia ella
va anar a combregar en la missa que deia aquell sacerdot i després de la missa
la va cridar i li va dir que no anés a combregar perquè ell li negaria la
comunió. Ella li va contestar que no té dret de negar-li la comunió públicament.
La doctrina
de l’Església és molt clara i és que una persona que ha rebut el sacrament
del matrimoni i viu amb afecte matrimonial amb una altra
no pot anar a combregar.
Ella diu que
des de petita ha anat a combregar i que té necessitat de l’eucaristia per la
seva vida cristiana i que coneix la doctrina de l’Església.
La meva
contesta va ser:
1.Que sempre
s’ha de respectar a la persona.
2..Que no és pot desacreditar a una
persona públicament, com seria negar-li la comunió en una missa.
3. Que un
home i una dona visquin a la mateixa casa no hi ha cap inconvenient. Moltes
persones ho fan i són cristianes de veritat.
4. Que dels
actes interns solament pot jutjar Déu.
5. Que dues
persones de diferent sexe, vivint
en el mateix domicili, no estant
casats, i prescindeixin dels actes propis del matrimoni, poden anar a combregar.
Jesús diu:
No judiqueu i no sereu judicats(Mt.7,1).
Conseqüència.
Aquell
sacerdot va fer bé en dir-li
que no li donaria la comunió si li constava amb certesa
la seva vida matrimonial,, si no li constava amb certesa
podia donar-li la comunió..
Després del que li he dit V. mateixa treguin les conseqüències.