VOSTÈ NO EM POT NEGAR LA COMUNIÓ PÚBLICAMENT

Recordo que una senyora volia saber el meu parer sobre el que li va passar.

Aquella senyora divorciada viu amb un senyor que també està divorciat i els dos es varen casar per l’Església. El sacerdot la coneix i també la seva vida..

Un dia ella va anar a combregar en la missa que deia aquell sacerdot i després de la missa la va cridar i li va dir que no anés a combregar perquè ell li negaria la comunió. Ella li va contestar que no té dret de negar-li la comunió públicament.

La doctrina de l’Església és molt clara i és que una persona que ha rebut el sacrament del matrimoni i viu amb afecte matrimonial amb una altra  no pot anar a combregar.

Ella diu que des de petita ha anat a combregar i que té necessitat de l’eucaristia per la seva vida cristiana i que coneix la doctrina de l’Església.

La meva contesta va ser:

1.Que sempre s’ha de respectar a la persona.

2..Que no és pot desacreditar a una persona públicament, com seria negar-li la comunió en una missa.

3. Que un home i una dona visquin a la mateixa casa no hi ha cap inconvenient. Moltes  persones ho fan i són cristianes de veritat.

4. Que dels actes interns solament pot jutjar Déu.

5. Que dues persones de diferent sexe,  vivint en el mateix domicili,  no estant casats, i prescindeixin dels actes propis del matrimoni, poden anar a combregar.

Jesús diu: No judiqueu i no sereu judicats(Mt.7,1).

Conseqüència.

Aquell sacerdot  va fer bé en dir-li  que no li donaria la comunió si li constava amb certesa  la seva vida matrimonial,, si no li constava amb certesa  podia donar-li la comunió..

Després del que li he dit V. mateixa treguin les conseqüències.