Celebrem,
avui, la festa de sant Josep,
l’home bo, que va ser l’espòs de la Mare de Déu i va fer de pare de Jesús
durant la seva vida.SANT
JOSEP, ESPÒS DE LA VERGE MARIA
Celebrem,
avui, la festa de sant Josep,
l’home bo, que va ser l’espòs de la Mare de Déu i va fer de pare de Jesús
durant la seva vida.
Sabem que el seu pare es deia Jacob,(Lc 1,27), (Mt 1,16) i que entre les moltes noies que va conèixer es va enamorar de la dona més perfecta que és deia Maria i amb ella va fer un acord matrimonial (Lc 1,27; Mt 1,18).
Es va assabentar que la seva Maria esperava un fill i com que era un home just i honrat no la volia difamar públicament i va resoldre desfer el secret matrimonial ( Mt 1,18-19),
En somnis, un àngel del Senyor li va dir que no tingués por d’acceptar Maria com esposa, perquè ella tindria un fill per obra i gràcia de l’Esperit Sant.
Imaginem-nos l’alegria de sant Josep després d’aquesta revelació. La seva tristesa es convertí amb alegria i tot alegre va anar a veure Maria i solament en entrar i saludar-la, els dos, en la seva mirada, van conèixer que tota dificultat s’havia esvaït i que Maria ja podia anar a la casa de Josep, com esposa (Mt 11,24-25).
Josep a Betlem
Maria, ja vivia amb Josep, quan
li va dir que haurien d’anar a Betlem per empadronar-se, ja que havia
sortit un edicte de Cèsar August que ho manava i com que ell era
de la família i descendència de David
havien d'anar-hi per empadronar-se (Lc 2, 1-5).
Estant a Betlem es van complir el dies de Maria i va néixer el seu fill primogènit: Ella el va faixar en bolquers i el va posar en una menjadora, perquè no havien trobat lloc on hostatjar-se (Lc 1,6).
Contemplem l’alegria de sant Josep prenent l’infant Jesús dels braços de Maria i sostenint-lo amb els seus. I meravellant-se dels càntics del àngels i de l’adoració del pastors.
En circumcidar l’infant Jesús és Josep que li posa el nom (Mt 1,14). Juntament amb Maria van a Jerusalem per presentar Jesús al Senyor (Lc 2, 22-33) i rep l’adoració dels mags i la revelació de l’àngel per a que deixi Betlem i vagi a Egipte, ja que el rei Herodes volia matar el nen Jesús.
Pensem en les dificultats que va tenir la família de Jesús a Egipte. Un país foraster i ells com a immigrants, però penso que Josep tenia un bon ofici i fàcilment es podia guanyar-se la vida.
Després de la mort d’Herodes, Josep advertit per un àngel, pensava anar a Judea, però en saber que manava Arquelau va decidir anar a Galilea, on Jesús a Natzaret (Mt 2, 19) va créixer en edat, saviesa i gràcia davant de Déu i dels homes.
Quan tenia dotze anys, Jesús anà a Jerusalem, per la Pasqua, i es va quedar al Temple on els seus pares el van trobar després de tres dies de buscar-lo plens d’angoixa (Lc 2,42-48).. Quan el trobaren, Jesús els diu si no sabien què ell havia d’estar a la casa del seu Pare (Lc 2,49). Jesús diu clarament que ell és Fill de Déu.
De la mort de sant Josep no en sabem res, però fàcilment podem imaginar-nos que va morir als braços de Maria, la seva esposa i de Jesús.
El poble d’Israel creia que Jesús era fill de Josep (Jo 6,42).
Reflexió treta de Redemptoris Custos, document de Joan Pablo II sobre sant Josep
Durant el temps que Maria i Josep estan desposats i encara no han començat a conviure com esposos, arriba l'anunci de l’encarnació virginal de Jesús. Mentre l'Evangeli de Lucas ens relata l’anunciació a la Mare de Déu, el primer capítol de Mateo ens presenta l'anunci a sant Josep.
El missatger, l’àngel, es dirigeix a Josep com
"l’espòs de Maria", confiant-li la tasca d'imposar el nom de
"Jesús" al nen i d'actuar com el seu pare de la terra.
El matrimoni de Josep i
Maria és completament autèntic, i d’aquest fet resulta que és veritablement
pare de Jesús, com diu l’Evangeli i la mateixa verge Maria.. Jesús no neix
de la llavor de Josep i no obstant això la seva genealogia s’anuncia per
Josep, espòs de Maria
Josep dipositari del misteri de Déu
Josep exerceix la seva autoritat paterna des del principi donant el nom de
Jesús al fill de Maria. Els primers misteris de la salvació es confien a la
fidel custòdia de Josep, qui serveix directament a la persona i a la missió de Jesús, mostrant-li tot l'amor
i afecte que el cor d'un pare pugui conèixer
Dirigint-se a Betlem
per al cens, Josep inscriu el salvador del món en el registre amb el nom de
"Jesús, fill de Josep de Natzaret."
En la nit de Betlem
Josep té el privilegi de veure amb els seus ulls el naixement del Fill de Déu,
i és testimoni també amb Maria,
de l'adoració dels pastors i després dels mags. Josep exercita el dret i deure
religiós del pare en circumcidar el nen, complint plenament l'antiga aliança
amb Abraham, de la qual la circumcisió era signe. En
imposar el nom de Jesús en aquesta cerimònia, Josep declara la seva
paternitat legal i alhora proclama la missió salvadora del seu fill. Compleix
amb l’altre deure del pare en presentar-lo al temple, obeint la llei del
rescat del primogènit, encara que Jesús és l'autor mateix del rescat.
Per protegir el nen d’Herodes,
que el vol matar, Josep pren la seva família i fuig a Egipte i torna a Natzaret
després de la mort d’Herodes,
Segueix un llarg
termini de vida amagada en la llar de Natzaret. Josep té l'alta missió
d'alimentar, vestir i instruir Jesús, qui creix en saviesa, edat i gràcia sota
la seva autoritat. Durant aquest temps Jesús senzillament viu subjecte a Josep
i Maria, santificant
la vida de família i la vida de treball.
Un sol esdeveniment es conserva d'aquesta etapa. Quan Jesús tenia dotze anys, Josep, Maria i Jesús van a celebrar la Pasqua a Jerusalem i Jesús es perd i en trobar-lo, després de tres dies, Maria li fa saber com ella i el seu pare havien estat preocupats. Jesús respon preguntant: "No sabien que jo havia d' ocupar-me en les coses del meu Pare? " Aquesta resposta reafirma el que Josep havia sabut dotze anys abans: en fer com pare humà de Jesús i era dipositari del misteri del Fill del Pare.
Sant Josep l'espòs
Des del moment que Josep va rebre la seva missió de prendre per esposa la Mare de Déu, va fer el que l'àngel li va manar. Aquest va ser el començament d'una llarga vida de romandre fidel a la crida de Déu fins al final. Encara que l'evangeli no cita les seves paraules, el seu propi silenci parla amb eloqüència de la veritat que hi ha en cridar-lo el just. Té totes les característiques humanes necessàries per ser un bon espòs de Maria.
Abans de l'anunci de l'àngel ja havien realitzat la primera de les dues etapes del matrimoni hebreu, la cerimònia legal. Ja eren esposos, però estaven en el període de preparar la segona etapa de començar a conviure en la mateixa casa, quan va arribar l’anunci que també Maria romandria verge.. L'home just rep la seva pròpia vocació de seguir amb el seu compromís d'estimar-la com esposa però de forma virginal.
Quan Josep va acceptar la invitació de l'àngel, el seu amor d'home just va ser
regenerat per l'Esperit Sant. L'amor de Déu obrava en l'íntima comunió
espiritual d'aliança entre aquests esposos.
El
treball de sant Josep, expressió del seu amor
El títol de "fuster" abasta tota la vida de Josep. El treball és una
manera diària que expressa el seu amor a la Família de Natzaret. Jesús dóna
exemple d'obediència participant en el treball de Josep i arribant a ser
conegut com el "fill del fuster."
També el treball de Josep està embolicat en el mateix clima de silenci que indica una profunda vida interior. Josep vivia en contacte diari amb el misteri, i la gran contemplativa, santa Teresa de Jesús, va promoure la devoció a ell corn model de contemplació. La seva insondable vida interior era el fonament del sacrifici total de si mateix en submissió a Déu i disponibilitat per al seu servei.. Sant Josep va unir perfectament la contemplació i l'acció, l'amor directe a Crist, la veritat i l'amor expressat en servei actiu al nen.
Patró de l'Església del nostre temps
En temps difícils per a l'Església, el Papa Píus IX, l’any 1870, la va posar sota l'especial protecció de sant Josep, declarant-lo "Patró de l'Església Catòlica”.
La Sagrada Família és model i exemple per a tota família cristiana en la seva
missió de custodiar, revelar i comunicar l'amor de Crist. D'aquesta família
que viu el Fill de Déu, tota família aprèn la seva vocació de ser una petita
església.
Que sant Josep ens ajudi a estimar Jesús com ell el va estimar.
Que passeu un bon dia de sant Josep.