DIFUNT(S)
(sols text, per imprimir)
Antífona
Esperem un Salvador, Jesucrist, Senyor
que transformarà el nostre propi cos
per a configurar-lo al seu cos gloriós (Fl 3,20-21).
Germans i germanes
Avui, ens reunim per pregar pels difunts, especialment pels
nostres familiars, que han mort en l’esperança de la vida eterna.
Existència de la mort
No cal demostrar l‘existència de la mort perquè és
quelcom evident. El nostres pobles tenen el cementiri i el diaris cada dia
anuncien la mort en les seves esqueles.
La mort és un misteri i l’home no s’equivoca quan es
resisteix a acceptar la ruïna total i l’adéu definitiu de la llavor d’eternitat
que Deu ha sembrat en el seu cor, es
resisteix i i s’aixeca contra la mort per sempre.
Els científics s’han esforçat en lluitar contra la
mort i han aconseguit que la vida de l’home s’allargués, però no han pogut
vèncer la mort.
Ensenyament
de l’Església.
L’Església guiada per la revelació ensenya que l’home
ha estat creat per ser feliç eternament a la presencia de Déu i que la mort va
entrar al món com a conseqüència del
pecat. Déu no va crear la mort.
Jesucrist morint a la creu ha vençut la mort i el seu missatge és de vida.
Jesús digué: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui
creuen en mi, encara que morin, viuran (Jo 11,25). Aquestes paraules del mestre
responen a l’interrogant sobre el destí
de l’home i a la possibilitat de trobar aquelles persones que ens han precedit
en la seva mort.
Joan 11,17-27
"Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi,
encara que morin, viuran".
Són paraules de Jesús que ens omplen
d’esperança. Ens fan veure que ni la tristesa, ni el dolor, ni la mort, tindran mai la darrera paraula en
nosaltres: al final, guanyarà la vida.
Tots nosaltres som batejats, es a dir, tots
hem estat incorporats íntimament a Crist. Si Ell va passar per la mort, també morirem nosaltres. Però, com
Ell també un dia ressuscitarem i ens retrobarem amb les persones que hem estimat i
que ja són al costat seu. I llavors, per
sempre.
R. — ¿ Vivim d'acord amb aquesta esperança?
La
nostra vida no es absurda. Nosaltres no anem endarrere, sinó endavant. No anem
cap a la destrucció. sinó cap a la Vida.
Si obrem com Jesús, estimant i fent el bé,
ens anem identificant cada cop més amb Ell, que és la Resurrecció i la Vida. quan
arribarem al terme del nostre caminar per aquest món, no ens trobarem amb el buit,
amb el no-res, sinó amb els braços de Déu que ens acollirà com a Pare perquè
veurà en nosaltres un altre Jesús
R. — Visc com un nou Jesús?
"Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria
mort"(Jo 11,32)..
Son paraules de Marta, que està trista perquè fa la mateixa experiència
que fem nosaltres quan perdem una persona que hem conegut de
prop.
Persona que
aleshores, un cop morta, comencem a mirar amb uns altres ulls. Constatem
que, encara que tingués defectes, allò de bo que tenia era molt superior i
compensava amb escreix.
Es llavors
que ens adonem del buit que ens ha deixat, del tresor que hem perdut i que potser
no havíem valorat prou quan encara la teníem a prop nostre.
Doncs, si això ens ha passat tantes vegades, que no descobrim
l’autèntic valor d'una persona fins que ens ha deixat,
hauríem de ser conscients que ens podria estar passant ara el mateix amb les
persones que ens envolten: que potser no les valorem prou.
Val la pena
que aprenguem a donar gràcies a Déu perquè encara ens les conserva al costat.
Fem-los sentir que les valorem, que les estimem.
No esperem a fer-ho quan se n'hagin anat. Seria llàstima.
"Tots els qui viuen i creuen en mi, no
moriran mai més. Ho creus això?".
És la pregunta directa que Jesús ens fa també a nosaltres. Diguem-li que
sí que ens ho creiem. I procurem viure d'acord amb aquesta fe.
Perquè, si
creiem que portem dins la força d'aquest Jesús que és la Resurrecció i la Vida,
ja ara, en aquest món, començarem a ressuscitar.
Nosaltres,
constantment patim "morts" en forma de tristesa, desànim, decepcions, infidelitats...
Però,
gràcies a Jesús, podem aixecar-nos cada vegada: cada dia podem ressuscitar i
començar de nou.
Tota la nostra vida ha de ser un seguit de resurreccions que ens vagin preparant per a la resurrecció definitiva: la que Crist ha guanyat per a tots els qui creuen en Ell ”. ( El pa de la paraula de Lluís Armengol S. J.)
Sobre el purgatori
L'Església anomena Purgatori aquesta
purificació final dels elegits, que és totalment
diferent del càstig dels condemnats.
L'Església ha formulat la doctrina de
la fe sobre el Purgatori principalment en els Concilis de Florència i de Trento. La tradició de
l'Església, bo i fent referència a certs textos de l’Escriptura., parla d'un foc purificador.
Aquest ensenyament es basa també en la pràctica de la pregària
pels difunts, de la qual ja parla la
sagrada Escriptura: Judes Macabeu féu entre els seus homes una col·lecta, recollí
dues mil monedes de plata i les envià a
Jerusalem per oferir un sacrifici d’expiació pel pecat dels homes que havien
mort en la batalla. Era un gest bo i noble, inspirat per l’esperança de la
resurrecció (2 Mac 12,46)..
Per aquesta raó, Judes Macabeu encarregà el sacrifici expiatori pels morts, perquè
fossin deslliurats del seu pecat.
Des dels primers temps, l'Església ha
honorat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis per ells, particularment,
el sacrifici de l'Eucaristia, perquè un cop purificats, puguin arribar
a la visió beatífica de Déu. L'Església
recomana també les almoines, les indulgències i les obres de penitència a favor dels difunts:
Senyor, que el vostre perdó continuï
purificant aquells que ja rentàreu amb l’aigua baptismal.