JESÚS ENS DIU
QUE HEM D’ESTAR SEMPRE A PUNT
Recordo que un
dia, parlant amb un matrimoni que havien perdut el fill poc després de néixer,
els deia que Jesús ens diu que hem d’estar sempre a punt.
La realitat en
les esqueles que cada dia surten als diaris ens ho recorda.
La mort arriba el dia menys pensat.
El meu avi, Jaume Fontanet, en va passar
moltes i va morir els vuitanta-sis anys.
Durant la guerra de l‘any 1936, li van
assassinar un fill i li van robar dues vegades la botiga. La primera, els rojos;
i la segona, els nacionals. La primera per ser de dretes, i la segona per estar
abandonada, ja que –quan els rojos van passar el riu Ebre– tota la família
va marxar a peu cap a Saragossa.
Ell va tenir una úlcera d’estómac i
altres coses semblants.
Mesos després, jo estava a la Seu
d’Urgell de vacances, en un curset d’estiu; i els seminaristes vam agafar el
tifus. D’aquella malaltia, en van morir tres a la flor de la joventut.
Alguns es posaren bons, entre ells jo, que
juntament amb un company i el metge doctor Pere Tarrés, ara beatificat, anàrem
a l’Hospital de Sant Pau per la convalescència.
Sant Jaume, en la seva carta, diu: "Vinga, doncs, ara els qui dieu: ‘Avui o demà marxarem a tal ciutat o a tal altra, hi passarem tot l’any, hi negociarem i farem calés’... Però si no sabeu ni tant sols si viureu, demà! Si sou un torterol de fum que apareix una estona i desapareix tot seguit!... Val més que digueu ‘si el Senyor vol, viurem i farem això i allò’.” (Jm 4, 13-15).