No és pot negar que
la majoria dels homes i les dones que vivim en el segle vint-i-un creiem en
Déu. El ateus són relativament pocs en proporció de les moltes persones que
creuen en Déu.
CREURE EN DÉU
Quan jo era petit
la definició que vaig aprendre de memòria era: Déu és el ser perfectíssim,
creador i Senyor de totes les coses.
En el símbol dels apòstols és defineix d’aquesta manera:
Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.
L’evangelista Joan diu: Déu és
amor.
El desig de Déu és inscrit en el cor de l’home,
ja que l’home ha estat creat per Déu i per a Déu.
L’home és un ser religiós per naturalesa i per
les coses creades pot arribar al coneixement de l’existència de Déu.
El món necessita un creador i aquest és Déu
Creure en Déu és relativament fàcil.
Creure que Jesús és el Fill de Déu, encarnat i nascut de la Verge Maria,
que va morir en una creu, ressuscità i pujà al cel, ja costa més.
Moltes persones no creuen en Jesucrist, altres el
consideren un gran home que ha fet molt de bé a la humanitat. Però creure que
Jesús és Déu i home vertader no és tan fàcil.
CREURE EN L’ESGLÉSIA
Creure en l’Església fundada per Jesucrist és més
difícil.
S’ha de reconèixer que l’Església formada d’homes
i dones pecadors, i en tots ells i elles molts defectes, no és perfecta.
El papa Joan Pau II reconeixia que l’Església en
els segles de la seva existència ha comès algunes coses que no estan bé. Malgrat això, gràcies a l’Església coneixem Jesucrist, la seva vida i alguns
miracles que va fer.
L’Església és com una bona mare que ens dóna a
conèixer Jesucrist i estimar-lo de veritat.
Quan algú em parla malament de l’Església li
contesto que l’Església té els seus defectes i que jo crec principalment en
Jesucrist. La teva mare també té defectes.
Benaurats els qui creguin sense haver vist (Jo 20,29).