NO HI HA RES A
DIR?
Recordo que un
amic em va explicar que quan es va casar i vivia en matrimoni era molt feliç
però aquesta felicitat va durar poc, perquè la seva esposa es va posar malalta
i després d’ una llarga malaltia va morir, deixant dos fills.
Aquest senyor es
va quedar sol a casa seva, ja que els fills ja no vivien amb ell. E l seu
problema era la soledat que es trobava.
Arribava a casa i
ell es trobava sol. Es feia ell el menjar i menjava sol.
Un dia es va
determinar a buscar companyia i va anar a una
agència matrimonial per resoldre el seu problema. Li van proposar algunes
senyores però a ell no li van fer el pes, finalment li van proposar una senyora
separada i que el seu marit encara vivia. Ell la va acceptar i va anar a viure a
la casa d’aquesta senyora.
Aquest senyor era
molt catòlic i complia amb els manaments de la llei de Déu.
A tothom li va estranyar que anés a viure a la casa d’aquesta senyora
i naturalment hi va haver algunes crítiques.
Les aparences
enganyen
Havia resolt
el problema de soledat que tenia i volia guardar la promesa de fidelitat a la
seva esposa que havia mort.
A mi em tenia
molta confiança i un dia tot
parlant de la seva vida em va dir que havia guardat la seva promesa matrimonial
i que mai havien dormit junts amb la senyora amb que vivia.
Naturalment
ningú ho sabia; per això he dit que les aparences enganyen.
Ben mirat no hi ha res a dir de la seva manera de viure (sempre que, evidentment, que no hi hagués cap possibilitat d'escàndol).
Jesús diu: No jutgeu i no sereu judicats (Mt 7,1).