NO HI HA RES A DIR?

Recordo que un amic em va explicar que quan es va casar i vivia en matrimoni era molt feliç però aquesta felicitat va durar poc, perquè la seva esposa es va posar malalta i després d’ una llarga malaltia va morir, deixant dos fills.

Aquest senyor es va quedar sol a casa seva, ja que els fills ja no vivien amb ell. E l seu problema era la soledat que es trobava.

Arribava a casa i ell es trobava sol. Es feia ell el menjar i menjava sol.

Un dia es va determinar a buscar companyia i va anar a  una agència matrimonial per resoldre el seu problema. Li van proposar algunes senyores però a ell no li van fer el pes, finalment li van proposar una senyora separada i que el seu marit encara vivia. Ell la va acceptar i va anar a viure a la casa d’aquesta senyora.

Aquest senyor era molt catòlic i complia amb els manaments de la llei de Déu.  A tothom li va estranyar que anés a viure a la casa d’aquesta senyora i naturalment hi va haver algunes crítiques.

Les aparences enganyen

Havia resolt el problema de soledat que tenia i volia guardar la promesa de fidelitat a la seva esposa que havia mort.

A mi em tenia molta confiança  i un dia tot parlant de la seva vida em va dir que havia guardat la seva promesa matrimonial i que mai havien dormit junts amb la senyora amb que vivia.

Naturalment ningú ho sabia; per això he dit que les aparences enganyen.

Ben mirat no hi ha res a dir de la seva manera de viure (sempre que, evidentment, que no hi hagués cap possibilitat d'escàndol).

Jesús diu: No jutgeu i no sereu judicats (Mt 7,1).