UNA DONA ES DISFRESSA. PER QUÈ?

Recordo que un dia tot parlant amb una senyora casada em va explicar que una amiga seva li havia dit que el seu marit s’entenia amb una altra dona, també casada, i que cada dia es trobaven a un bar de la Barceloneta de Barcelona.

Ella en principi, com que confiava molt amb el seu marit, no ho va creure, però després va pensar anar-ho a comprovar.

Es va arreglat com si fos una noia jove, amb el vestit, els cabells, es va pintar i un dia ho va anar a comprovar.

Com que sabia el lloc i l’hora que el seu marit es trobava amb aquella senyora que li va dir la seva amiga hi va anar d’aquest manera disfressada.

Era veritat. El seu marit estava parlant amb aquella dona i ella es va posar en un lloc on no fos vista i el pogués veure.

Estaven parlant i jugant amb els guants molta estona i després, sense dir res se’n va anar.

Quan el  marit va arribar a casa, ella li va preguntar on havia estat i ell li va dir una mentida. Ella li va respondre que no sigues mentider i li va explicar que s’havia disfressat  i que havia anat al bar i els havia vist junts, tot parlant i jugant amb els guants. Ell no ho va poder negar, ja que era veritat.

Es va armar la de sant Quintí i va acabar la discussió amb un petó i amb la promesa formal que li guardaria fidelitat sempre.

La persona casada per l’Església el dia del seu matrimoni promet fidelitat per sempre amb la persona que es casa.