UNA
DONA ES DISFRESSA. PER QUÈ?
Recordo que
un dia tot parlant amb una senyora casada em va explicar que una amiga seva li
havia dit que el seu marit s’entenia amb una altra dona, també casada, i que
cada dia es trobaven a un bar de la Barceloneta de Barcelona.
Ella en
principi, com que confiava molt amb el seu marit, no ho va creure, però després
va pensar anar-ho a comprovar.
Es va
arreglat com si fos una noia jove, amb el vestit, els cabells, es va pintar i un
dia ho va anar a comprovar.
Com que
sabia el lloc i l’hora que el seu marit es trobava amb aquella senyora que li
va dir la seva amiga hi va anar d’aquest manera disfressada.
Era veritat.
El seu marit estava parlant amb aquella dona i ella es va posar en un lloc on no
fos vista i el pogués veure.
Estaven
parlant i jugant amb els guants molta estona i després, sense dir res se’n va
anar.
Quan el
marit va arribar a casa, ella li va preguntar on havia estat i ell li va
dir una mentida. Ella li va respondre que no sigues mentider i li va explicar
que s’havia disfressat i que
havia anat al bar i els havia vist junts, tot parlant i jugant amb els guants.
Ell no ho va poder negar, ja que era veritat.
Es va armar
la de sant Quintí i va acabar la discussió amb un petó i amb la promesa
formal que li guardaria fidelitat sempre.
La persona casada per l’Església el dia del seu matrimoni promet fidelitat per sempre amb la persona que es casa.